Rebombori diacrític

La reforma ortogràfica que ha impul­sat la Secció Filològica de l'IEC, que inclou la reducció dels accents diacrítics, ha aixe­cat molta con­trovèrsia. El debat a les xar­xes soci­als ha estat intens i apas­si­o­nat (sem­pre s'ha dit que som un país de filòlegs!). Els detrac­tors de la reforma s'han sen­tit ata­cats, moles­tos, i han fet ban­dera de diacrítics que ara tenen els dies comp­tats, com ara dóna/dona i vénen/venen. Però els que han vist amb bons ulls la reforma, entre els quals m'hi incloc, són del parer que sim­pli­fi­car aquesta norma serà útil per a aquells que apren­guin el català (no per a nosal­tres, que hau­rem d'apren­dre la llista reduïda). Mol­tes de les parau­les que en duien tenen un sig­ni­fi­cat específic i s'usen poc, i en la majo­ria de casos pel con­text ja sabem a quina paraula ens refe­rim. És evi­dent que sem­pre es poden fer jocs de parau­les i crear fra­ses com “La dona dona un os d'os al net net”, però fins i tot en aquest cas el par­lant és capaç d'enten­dre la frase. Per a aquests casos, si hi ha ambigüitat, l'IEC pre­veu la pos­si­bi­li­tat de poder man­te­nir l'accent diacrític.

Els catorze mots monosíl·labs que man­tin­dran el diacrític, perquè els aneu prac­ti­cant, són bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos. Fins ara es posava aquest accent dis­tin­tiu a cent cin­quanta parau­les. Pom­peu Fabra només havia posat accent diacrític a una cin­quan­tena de parau­les, però la llista havia anat crei­xent des­con­tro­la­da­ment, sobre­tot pels deri­vats dels mots amb diacrític, que fins ara man­te­nien l'accent. L'absència d'accent en aquests deri­vats serà una altra de les nove­tats de la nor­ma­tiva ortogràfica. Això, per exem­ple, afec­tarà els deri­vats de déu (adeu, adeu-siau, mare­de­deu), de món (roda­mon) o de pèl (con­tra­pel), que no s'accen­tu­a­ran.

Entre altres nove­tats, la reforma ortogràfica també afec­tarà els mots pre­fi­xats i com­pos­tos que tenen el segon for­mant començat per erra. Quan el so de la erra apa­reix entre vocals pre­ce­dit d'un pre­fix o d'un radi­cal s'escriurà doble erra, per exem­ple, en mots pre­fi­xats com ara arrítmia, cor­res­pon­sa­ble, erra­di­car i errum­pent.