Tremolors a Torrebesses

El poble de Torrebesses ha celebrat aquest cap de setmana el primer Festival de Literatura de Terror de Catalunya. La novetat més original del festival va ser la tancada de quatre escriptors, entre ells qui signa aquest article, dins del castell palau de Torrebesses, una edificació de més de mil anys d'història i que s'ha recuperat recentment com a allotjament turístic. La intenció de l'Ajuntament de Torrebesses, en col·laboració amb l'empresa de serveis editorials i culturals Apostroph, ha estat homenatjar un dels episodis més originals de la història de la literatura del gènere, quan Lord Byron, Mary Shelley, Percy Shelley i John Polidori van passar uns quants dies tancats a la mansió que el primer tenia llogat a la falda dels Alps suïssos, l'estiu del 1816, ara fa dos-cents anys. La llegenda diu que no va parar de ploure i l'ambient era del tot irrespirable: l'esclat del volcà Tambora havia provocat un núvol de pols, cendres volcàniques i sofre que van tapar mig món. Obligats a quedar-se dins de casa i en un ambient que ara podem imaginar ben tètric, els escriptors van decidir fer l'aposta de qui era capaç de fer el relat més terrorífic. Va ser l'origen d'El vampir, de Polidari, i del Franksteien, de Shelley.

La climatologia de Torrebesses d'aquest cap de setmana va resultar més benigna. L'atmosfera era clara i freda i va regalar als escriptors una lluna plena ben lluent sobre les gèlides pedres centenàries del castell de Torrebesses. L'edifici també ajudava a l'escenografia que buscava el festival. Imponent i auster sobre un petit turó que domina el poble i els camps que l'envolten, va pertànyer a l'ordre de monjos d'Escaladei, amb intervals en què el van tenir diversos senyors feudals, fins que al segle XX va arribar la Guerra Civil i llavors va servir d'escola, de granja, i fins i tot d'hospital durant el pas del front pel Segrià i les Garrigues. Més de dos-cents soldats italians hi van morir, i estan enterrats al poble. Un passat carregat d'història que els escriptors, un cop tancats a dins, van voler aprofitar de manera diversa per als seus relats. Provinents d'estils i gèneres diversos, tot i que tots quatre tocats pel gènere negre, Empar Fernández, Emili Bayo, Jordi de Manuel i qui signa aquest text van intercanviar experiències i reflexions sobre el món literari i editorial i, arribat el moment, es van bolcar en el treball solitari de submergir-se en la pròpia creació, en habitacions que havien estat cel·les de monjos, dipòsit de cadàvers de l'hospital o la sala dels òrgans amputats, entre altres detalls que l'amo de la casa, tenint en compte l'objectiu de la trobada, va voler regalar als convidats, per tal que s'hi sentissin, si no més confortables, almenys una mica més inspirats.

Mentrestant, a l'exterior del castell les històries de por van continuar. En el marc del festival literari Torrebesses Tremola, la periodista Teresa Porqueras va presentar el llibre Cara a cara con Satanás, on es recullen les experiències de mossèn Juan José Gallego, exorcista de l'arquebisbat de Barcelona. Sebastià d'Arbó, pioner en la divulgació de l'ocultisme a Catalunya, va oficiar de mestre de cerimònies d'una presentació que va tenir també lectura dramatitzada de contes de Poe i Stephen King.

L'alcalde, Mario Urrea, és un dels responsables d'aquesta aposta per la por com a manera atractiva de situar el poble en el mapa. La celebració de la fira va servir per mostrar als visitants els atractius del poble (l'església té un retaule gòtic de pedra que només per ell mateix ja mereix la visita, encara que de lluny). El cap de setmana que ve tot el poble sencer es transformarà en un escenari de pànic amb una nova edició del Passatge del Terror, on els veïns fan de figurants en un passeig d'insomni i alhora de diversió per l'interior del poble.

El punt i final del festival literari es va produir el diumenge al migdia, quan els escriptors van sortir del breu captiveri i van donar algunes pinzellades sobre les històries sorgides del castell i que Apostroph publicarà i presentarà coincidint amb una segona edició del festival, i sobre la situació de la literatura en general i del gènere del terror en particular, amb molts lectors i seguidors potencials però amb escassa oferta en català, cosa que, des d'un punt de vista de la normalitat d'una llengua, també fa tremolar.