María Soaxe publica ‘El camino de los sueños'

María Soaxe va néixer a la ciutat d'Alta Gracia, a la província argentina de Córdoba, i viu des de fa 13 anys a Platja d'Aro, perquè es va enamorar d'aquesta localitat i de les seves platges. “En realitat, sempre he cantat, però mai no m'hi havia dedicat professionalment; era com un somni estacionat. Vaig començar a fer classes de música a Santa Cristina d'Aro, amb Josep Aznar, i en un viatge a l'Argentina vaig conèixer el compositor i productor Alejandro Montalbán, que ha treballat amb artistes internacionals molt coneguts, i va ser ell qui em va proposar gravar Quién, el primer single del disc. I a pesar de les meves pors, vaig pensar que era el moment de fer-ho: ara o mai.” El resultat és El camino de los sueños, un primer àlbum gravat a l'Argentina amb músics d'aquell país, provinents de diferents grups de Córdoba, i 10 cançons compostes per Moltalbán, en un parell de temes amb la col·laboració del cantautor Hernán Ambrosio.

“L'Alejandro m'anava passant cançons que s'adaptessin a les meves possibilitats i em preguntava quin missatge volia transmetre, per escriure les lletres a partir de les meves idees. Li vaig demanar lletres maques i senzilles, però amb poesia, que donessin un missatge d'alegria i optimisme, una mica d'aire fresc. Són cançons de pop melòdic, romàntiques, però també amb una mica de ritme, que parlen sobre l'amor, el desamor, la vida i la música, sempre amb una visió positiva, com les pel·lícules de Disney, que m'han agradat molt des de petita”, explica María Soaxe, una artista amb vocació internacional, com ho demostra el seu web oficial, amb text en set idiomes: www.mariasoaxe.es .

El febrer passat, María Soaxe va actuar a l'Encuentro de las Colectividades, un festival “molt popular” que té lloc a Alta Gracia. “Allà em va veure molta gent coneguda que no sabia ni que cantava. JTinc una família molt gran i a tots els agrada la música; en qualsevol reunió apareix una guitarra.”

Aquí ha començat a fer alguns concerts de petit format amb Josep Aznar com a guitarrista. “Em va encantar treballar a l'estudi de gravació i aquest disc m'ha ajudat a superar moltes coses, però encara haig de superar una mica la vergonya en el directe.”