Per una política d'arts visuals

El manifest de la PAAC

Els professionals del sector de la cultura, convocats per la Plataforma Assembleària d'Artistes de Catalunya, han llançat un manifest d'atenció als polítics de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya per la manca de definició de polítiques culturals, especialment en el sector de les arts visuals, les més perjudicades en l'evolució dels canvis polítics i organitzatius de l'administració en els darrers anys. A cada canvi, han perdut un llençol.

La mirada sobre la cultura com a negoci, que no és el mateix que valorar la seva aportació a l'economia, ha distorsionat el tractament que dins l'administració reben les arts visuals. Ni són ni han estat indústria cultural ni seran mai indústria creativa, denominacions de moda entre polítics i gestors de la cultura. S'ha perdut l'horitzó de les arts visuals com a espai simbòlic d'una manera d'entendre el món, de representar-lo i de convertir-se en patrimoni col·lectiu d'una comunitat.

S'ha pensat que amb el desplegament de grans equipaments ja teníem unes polítiques culturals. Aquest ha estat un error que no s'ha corregit amb els anys. Al contrari, l'administració ha delegat polítiques que li són pròpies als museus, teatres, auditoris i centres culturals en comptes de marcar unes polítiques d'estat a les quals aquests equipaments haguessin de respondre. Tot recau sobre els directors d'aquests equipaments que, a canvi d'un bon sou, han de suportar la manca de polítiques culturals.

És aquesta falta de model cultural i estructuració de polítiques adequades per a cada àmbit de la cultura el que es troba a faltar. D'aquí que fer concursos per a les direccions d'aquests equipaments amagui aquesta falta de model cultural, siguin poc transparents i es busqui la persona que aguanti el pal.

Arts visuals, sense departament

Des de la desaparició del Servei d'Arts Plàstiques de la Generalitat, les arts visuals han caigut a l'espai més allunyat del que els corresponia: a les indústries culturals (ICEC) per a fires, galeries, mercats i l'art vist com a negoci. Per a la recerca i creació s'ha destinat l'OSIC, que ha de donar suport a la recerca creativa, beques i projectes de creació, una finestreta en què els ajuts han anat cada cop a menys i els pocs que s'han atorgat han anat a parar a qui més té, com per exemple a fundacions solvents que no les necessiten, deixant al voral part del territori i dels creadors de base que sí que les necessiten.

El conseller Max Cahner ha estat l'únic que va crear un camp de tractament específic de les arts visuals, dotant d'un Servei d'Arts Plàstiques a la Generalitat de Catalunya, seguint el model francès, que avui disposa del CNAP (Centre Nationale dels Arts Plastiques) i que va desaparèixer a l'entorn del 2004/05. Des de llavors, la creació visual ha anat a raure a un sac de subvencions que ha vingut a menys, o a les indústries culturals. Sortosament, s'ha mantingut Arts Santa Mònica com a centre d'art, malgrat les distorsions formals que s'hi han introduït, com una sala d'actes al claustre, una servitud a les indústries culturals, tot escapçant el millor i més gran espai expositiu que tenia el centre.

Plans integrals, al voral?

La política del conseller Mascarell, en època de vaques magres, va consistir en bona part en la creació de Plans Integrals i Plans Nacionals, com el de la fotografia, convençut que era la millor contribució a una planificació a llarg termini. Ara, quan en la seva majoria no s'han pogut desplegar perquè no s'han aprovat els pressupostos aquest any 2016, els professionals i sectors de la cultura que hi han participat se senten enganyats i reclamen que es posin en marxa les mesures aprovades en aquests plans.

Cal dir en favor de l'actual conselleria i de la Direcció General de Biblioteques, Arxius i Museus que s'ha parat atenció al caràcter patrimonial de les arts visuals i que, per primer cop des del 2005, s'ha restablert el fons d'art de la Generalitat, executat amb una partida pressupostària reduïda, però un dels punts prioritaris del Pla Integral de les Arts Visuals que ha assolit l'execució com a un primer pas en positiu.

L'Ajuntament de Barcelona, com la majoria d'ajuntaments, no ha tingut mai una política d'arts visuals, malgrat ser una ciutat d'un gran potencial creatiu, que el turisme ha eclipsat darrerament. La interpretació que s'ha fet de l'estètica del franquisme en l'exposició del Born, ja s'ha vist com ha acabat. Tot plegat requereix també una clarificació d'idees i posicions entorn de la cultura i el ciutadà.