El ‘codi Da Barthes'

Els mâitres à penser francesos de finals de segle XX –potser els últims intel·lectuals influents de la cultura europea– protagonitzen La setena funció del llenguatge, el llibre més delirant que he llegit aquest mil·lenni.

L'autor, Laurent Binet (París, 1972), situa la trama l'any 1980. En pocs mesos de diferència, mor Roland Barthes, esclata una bomba a l'estació de Bolonya, Louis Althusser estrangula la seva esposa i François Mitterrand guanya les eleccions presidencials. A la novel·la de Binet, aquests fets estan interrelacionats de manera rocambolesca: quan el semiòleg Roland Barthes és assassinat per un agent búlgar, acaba de sortir d'una entrevista amb Mitterrand. A la butxaca hi duu la fórmula de la setena funció del llenguatge (el lingüista Roman Jakobson n'havia enumerat només sis). Després de passar per les mans de Jack Lang i de Régis Debray, la fórmula acaba en mans del filòsof marxista Louis Althusser, però la seva dona la llença per error a les escombraries; ell munta en còlera i l'assassina amb les seves pròpies mans. Pel que fa a la bomba de Bolonya, l'objectiu era assassinar Umberto Eco, que hi agafava regularment el tren per tornar de la universitat al domicili.

La presència de dos agents búlgars proveïts de paraigües enverinats, que són neutralitzats per una parella de japonesos igualment intercanviables, proporciona la pista decisiva: en realitat, estem llegint un homenatge a la parella formada per Dupond i Dupont, i de retruc a Tintin. Així s'expliquen els viatges per Europa i Amèrica, els escenaris monumentals i les escenes resoltes amb cops d'efecte tan poca-soltes com l'eclipsi al temple del Sol.

El llibre comença com una novel·la d'intriga farcida de picades d'ullet intel·lectuals, però no tarda a convertir-se en una trama paranoide que sembla inspirada en els cops d'efecte de Dan Brown (aquell autor que va imaginar un camarlenc del Vaticà pilotant un helicòpter carregat amb una bomba d'antimatèria que explota sobre la plaça de Sant Pere). Alguns moments de La setena funció del llenguatge són inesborrables: Michel Foucault en una sauna gai de París assenyalant-se el membre i dient “Això no és una pipa”, l'assassinat de Jacques Derrida en un campus americà, i sobretot l'escena en què Philippe Sollers, després de perdre un debat públic amb Umberto Eco al Palau dels Duxs de Venècia, és castrat de manera ritual amb unes tisores de podar.