LA MIRADA ATENTA
El temps no posa els artistes al seu lloc
Quan algú diu que el temps posarà Tàpies o Jeff Koons al seu lloc, o que un artista ara poc apreciat en el futur serà molt valorat, mostra més un desig o un desacord amb una valoració actual que capacitat profètica. Amb el temps les valoracions dels artistes canvien, però no es posen al seu lloc, senzillament perquè no hi ha cap lloc o nivell d'apreciació que sigui el just o el correcte, en un sentit objectiu i històricament invariable.
Durant segles les catedrals gòtiques van ser menyspreades i la reputació d'Anton Raphael Mengs, considerat en la seva època un dels pintors més grans del seu temps, mai no ha tornat a assolir el nivell anterior. Obres d'art modern avui considerades cabdals, com Les demoiselles d'Avignon o la Fountain de Duchamp, van passar les primeres dècades de la seva història amb més pena que glòria. Fa tres-cents anys, molts consideraven Teniers superior a Miquel Àngel i a Caravaggio. Podem pensar que els altres sempre s'equivocaven i que avui tenim raó, però considerar que la nostra opinió és la correcta, simplement per ser la més moderna en el temps, és de vol gallinaci i enfoca el tema amb una evident estretor de mires.
Ens agradi o no, les valoracions actuals són provisionals i conjunturals, de la mateixa manera que ho van ser les del passat i ho seran les del futur. Els valors artístics són variables i relatius. Malgrat això, no són arbitraris. Hi ha persones i instàncies de reconeixement, cadascuna amb els seus criteris, gustos i interessos, que actuen sobre aquestes valoracions. Aquí sí que el tema es complica i es fa veritablement interessant.