50 anys de la mort de walt disney
Un pioner emprenedor
Els inicis de Walt Disney van ser difícils, però va aconseguir marcar les pautes de futur del cinema d'animació i del món de l'entreteniment
Walt Disney és més que un nom. Una marca coneguda arreu del món i per totes les generacions. Un geni de l'entreteniment. Amb ell va començar tot: els llargmetratges d'animació, l'experimentació conceptual en el dibuix animat, la utilització de la televisió per promoure la seva marca, la visió multimediàtica, la invenció del modern marxandatge i la creació dels parcs temàtics. També va depurar el concepte de fer de la música un element dramàtic més i de les cançons una eina de promoció dels films. Venerat i també odiat. Va donar molta tendresa als infants, però també moltes escenes esfereïdores: la mort de la mare de Bambi, la bruixa de Blancaneu oferint-li una poma enverinada o la macabra Cruella de Vil perseguint els gossos dàlmates per fer-ne un abric.
Tota una llegenda que mai s'ha esmorteït. Encara ara es parla que el seu cos està congelat i a Almeria se li atribueix ser fill de Mojácar i que va emigrar de ben jove a Amèrica. Però les biografies oficials no diuen el mateix, però no per això no deixen de tenir un aire èpic. De fet, situen els avantpassats de Disney deu segles enrere, quan les tropes franceses van salpar de Normandia per conquerir Anglaterra. Entre els militars hi havia Hughes d'Isigny i el seu fill Robert. S'hi van quedar i el cognom va passar a ser Disney. Amb el temps, una branca de la família va passar a Irlanda. I el 1834, amb un altre Robert al capdavant, la família va fer via cap als Estat Units, on van intentar fer fortuna. Robert va crear una granja a l'Oest Mitjà, i el seu germà Elias va tirar cap a la frontera canadenca, on va construir un molí.
El seu nét, també anomenat Elias, va seguir les passes de l'avi i del pare, i amb la seva esposa Flora va intentar buscar com guanyar-se la vida per mig país i finalment es van instal·lar a Chicago el 1889. Elias i Flora van ser els pares de Walter Elias Disney, nascut el 5 de sembre del 1901, i conegut després com a Walt Disney. Tenia en néixer tres germans grans: Herbert Arthur, Raymond Arnold i Roy Oliver. A la colla s'hi afegiria més tard l'única germana: Ruth Flora. De tots els germans, Roy seria el que tindria una relació més intensa amb la trajectòria professional de Disney. Roy seria l'home dels números, mentre que Walt seria el creador de somnis.
A la petita localitat de Marceline, a Missouri, Walt anava creixent i va veure com la rigidesa del seu pare provocava la fugida de casa dels germans grans. Mentre estudiava es dedicava a treballar de repartidor de diaris, feina que cobrava el seu pare. El dibuix començava a entreveure's com la seva gran afició. Això, i veure les desfilades del circ quan arribaven al poble.
Va arribar un moment que amb dibuixar als marges dels llibres no en tenia prou per donar sortida a les seves idees i fantasies. I així va començar a publicar la tira del diari de l'institut. El tema era patriòtic i militar. Bàsicament amb assumptes relacionats amb la Primera Guerra Mundial. I empès per l'exemple del seu germà Roy, el 1918 va voler allistar-se a l'exèrcit. No va poder fer-ho per l'edat, però estava obsessionat per entrar a l'exèrcit. Finalment, falsificant la data del seu naixement va entrar al cos de la Creu Roja i va viatjar a Europa, on no va arribar a entrar en combat.
De tornada a la vida civil, Walt Disney es va decidir per la carrera artística. A Kansas City, el seu germà Roy, que treballava en un banc, li va aconseguir una feina per fer anuncis per a revistes i cinemes a l'empresa Pesemen-Rubin Art Studio. Va conèixer el que seria un dels seus dibuixants, Ub Iwerks, amb qui va muntar la seva primera empresa en què produïen uns primitius curts d'animació. La cosa no va acabar de rutllar i tots dos van passar a treballar a l'empresa City Film Ad, on van adquirir prou experiència per llançar-se de nou a la producció pròpia. El 1922 funda Laugh-O-Gram Films, Inc., dedicada a realitzar curtmetratges d'animació basats en contes populars. El 1923, en una pràctica que marcaria la seva trajectòria, faria fallida. Walt Disney va fonamentar els seus èxits en grans fracassos. Home molt segur d'ell mateix, sortiria enfortit de tots els daltabaixos professionals que va tenir.
L'última pel·lícula que havia realitzat l'estudi abans de la fallida era Alice's Wonderland, que combinava la imatge real amb el dibuix animat. Amb el rodet de cel·luloide sota el braç va decidir que tocava anar a Hollywood. Abans, però, va convèncer el seu germà Roy que li portés els comptes. A Hollywood va rodar nous episodis d'Alice. Tot i les dificultats va crear una infraestructura mínima que seria el fonament del seu imperi. Alice el va engrescar força, tot i que amb el seu afany de perfeccionisme molts dels episodis sortien per sobre del preu a què els hi pagaven. Roy va començar a passar els tràngols financers que Walt intentava esquivar. Disney va portar tot l'equip que tenien a Kansas City per rodar a Hollywood. És en aquesta època en què coneix una entintadora dels seus estudis, la Lillian, amb qui es casarà l'any 1925.
La primera gran garrotada que s'enduria seria en un projecte d'encàrrec de la Universal, que li va arribar del productor de la sèrie Alice, Charlie Mintz. Es tractava d'uns films protagonitzats pel conill Oswald. El personatge va tenir un considerable èxit i va perfilar tota una línia de marxandatge, que seria una de les claus de l'imperi econòmic de Disney.
Una vegada endegat el producte va anar a Nova York a negociar noves produccions. Va tornar totalment fora de lloc. No se'n va sortir, de les negociacions. A més, li van recordar que el personatge no estava registrat al seu nom. I per acabar d'adobar-ho, de sotamà, Mintz havia parlat secretament amb un grapat d'animadors de Disney per realitzar ell directament les pel·lícules d'Oswald.
El fet marcaria un nou rumb en la seva trajectòria, sense que la rancúnia bloquegés el seu futur. Fins i tot va donar un consell a Mintz tot i haver-li fet el llit: “Protegeixi's, Charlie: si els meus dibuixants me l'han jugat, també poden jugar-la-hi a vostè.” Aquesta decepció va ser el punt d'arrencada de la construcció de l'imperi Disney: la creació del ratolí Mickey que diu la llegenda que va aparèixer en un somni en el trist viatge de tornada de Nova York. Disney volia que es digués Mortimer, però Lily, com anomenava la seva esposa, el va batejar com a Mickey. El ratolí havia de protagonitzar unes animacions que feien d'amagat dels dibuixants desertors, però que finalment no van veure la llum. Va ser el 1928, en què el popular Mickey va aparèixer xiulant en el primer sonor de Disney. La veu la posava el seu creador. Amb Mickey van canviar les tornes i es va donar pas a l'Imperi Disney. Un imperi que al segle XXI contraataca.