Què és busca cercant un tresor?

No ha estat un fenomen passatger ni una moda festivalera l'onada del cinema romanès sorgit fa una dècada amb l'impuls de cineastes que, nascuts entre finals dels anys 60 i primers dels 70, van viure prou temps durant la dictadura de Ceaucescu per tenir consciència de l'empremta perdurable de la corrupció d'aquell règim. Aleshores van irrompre Cristi Puiu, amb La muerte del señor Lazarescu; Cristian Mungiu, amb Cuatro meses, tres semanas y dos días, i Corneliu Porumboiu, amb 12:08 al este de Bucarest. Validant el seu talent i renovant la seva reflexió sobra la pròpia societat, les seves últimes aportacions són Serranevada, Los exámenes i El tesoro, que ara ens ocupa.

Puiu i Mungiu són cineastes rigorosos que tendeixen a la gravetat dramàtica, mentre que Porumboiu, que potser per això mateix és menys considerat, té un humor particular amb el qual va abordar de manera punyent l'actitud de la societat romanesa durant la caiguda de Ceacescu a 12:08 al este de Bucarest: dos individus rememoren en un programa televisiu local la seva participació en l'enderrocament del dictador, però són contestats pels teleespectadors, que més aviat recorden com els suposats herois van dedicar-se a festejar-ho amb una borratxera. En tot cas, hi havia en aquella mirada irònica un apunt de malenconia que s'ha accentuat amb el temps i que es fa molt perceptible a El tesoro, en la qual un home, que li explica al fill les aventures de Robin Hood, és convençut per un veí seu (que abans li ha demanat diners per poder pagar la hipoteca) per emprendre la recerca d'un tresor suposadament enterrat en una casa abandonada.

La casa va ser expropiada durant el règim comunista i la família del veí va recuperar-la després de Ceacescu. Què hi busquen? Sí, un hipotètic tresor que podria aportar un benestar material. Però mentre el cerquen amb un detector de metalls, potser busquen alguna altra cosa que no acaben de saber. Alguna cosa íntimament perduda que va emergint amb les ambicions frustrades i els somnis escapçats, com ara el de l'actor, Adrian Purcurescu, que interpreta el veí i que és un cineasta que no va poder acabar una pel·lícula per manca de diners: una història soterrada que palpita a El tesoro. És així que els personatges potser busquen una il·lusió que, a més, sigui compartida i, per tant, un vincle que els faci sentir menys sols. Buscar un tresor en una casa amb un detector de metalls del qual no se sap com funciona, cosa que provoca algunes situacions absurdes que demostren el sentit de l'humor de Porumboi, dóna compte dels límits de l'aventura, però el cineasta els eixampla amb un capteniment que, arrossegant malenconia, observa amb respecte i fins empatia la tan humana sensació de fracàs. Però, a més del fet que en aquesta recerca brotin les il·lusions perdudes amb el desig de recuperar-les, van emergint aspectes de la història de Romania: les revolucions frustrades, el pes de Ceacescu i la crisi econòmica. I és així que aquesta pel·lícula aparentment senzilla va revelant el gruix de les seves capes.