Carlos Núñez porta a Girona ‘A Irmandade das Estrelas 2', 20 anys després del seu debut

“Fa quatre o cinc anys que fem gires al desembre i estem encantats. Els dies 24 i 25 els passem amb la família, però tampoc no em faria res actuar el dia de Nadal”, diu Carlos Núñez (Vigo, 1971). Aquest any, la gira nadalenca de Núñez va començar el 23 de novembre a la catedral de Santiago de Compostel·la, amb l'Orquestra del Pòrtic de la Glòria, recuperant els instruments esculpits en pedra al cèlebre pòrtic pel mestre Mateo el segle XII, amb la participació de professors del curs internacional de música antiga de Besalú. I Núñez tancarà l'any, com ja comença a ser tradició, el 30 de desembre al Palau de la Música Catalana, a Barcelona, on el gaiter gallec actuarà acompanyat per alguns dels vint músics tradicionals provinents de tota la península Ibèrica que han tocat amb ell a Jota, l'última pel·lícula de Carlos Saura. El dijous 29 de desembre, Carlos Núñez també actuarà a l' Auditori de Girona amb una part important d'aquest espectacle (21 h, 18 i 20 euros), que ha titulat A Irmandade das Estrelas 2, per commemorar el 20è aniversari del seu aclamat disc de debut, acompanyat per músics com la tenora nord-catalana Aurore Vizentini.

“Més que com un disc d'èxit, jo entenc A Irmandade das Estrelas (1996) com una filosofia, l'inici d'una forma de treballar basada en les col·laboracions amb artistes internacionals d'altres gèneres que ens ajuden a revalorar les nostres músiques. Ho vaig aprendre de The Chieftains, que a The Long Black Veil (1995) van tenir com a col·laboradors Sting, Mick Jagger o Sinéad O'Connor. Jo era molt jove i també m'hi van convidar. Així que quan vaig gravar el meu primer disc vaig tenir la gosadia de demanar a Ry Cooder, Luz Casal, La Vieja Trova Santiaguera i The Chieftains que hi participessin, i tots em van dir que sí, perquè com més gran és un artista, més generós és també. I vint anys després tinc la sensació d'haver anar actualitzant constantment A Irmandade das Estrelas, d'haver continuat sempre el mateix camí”, explica Núñez.

“En aquests vint anys hem fet prop de 2.000 concerts, un centenar per any, i es poden comptar amb els dits d'una mà els que han tingut lloc en festivals de world music”, hi afegeix Núñez, sempre obert de mires. “Estic convençut que la música celta pot ser la millor forma de donar visibilitat al conjunt de les músiques ibèriques arreu del món.” Amb aquesta filosofia va acceptar el repte de Saura de participar en una pel·lícula sobre la jota. “Vam fer un càsting de joves músics d'arreu de la península, gent molt preparada però que té poques ocasions per donar-se a conèixer, i els vam donar una oportunitat com la que The Chieftains em van oferir a mi.” Carlos Núñez creu que la capitalitat de les músiques ibèriques s'ha desplaçat en els últims anys de Galícia a Catalunya i, sobretot, a Barcelona. “Per això tancarem l'any aquí.”