Temporada Alta centreeuropea

El festival de tardor de Catalunya acull aquests dies peces de Marthaler i Lupa

El tea­tre de referència que es fa als països del cen­tre d'Europa no és per entre­te­nir. Dos exem­ples ben evi­dents són els que es poden veure aquests dies al fes­ti­val Tem­po­rada Alta. Avui i demà es repre­senta al Muni­ci­pal de Girona (21.00 h) Platz Man­gel, una obra de Chris­toph Mart­ha­ler estre­nada fa un parell d'anys en què gasta un for­mat cínic per ima­gi­nar-se un error de sis­tema de la democràcia actual: com es per­ver­teix el sis­tema sani­tari públic i acaba afa­vo­rint els rics i mar­gi­nant els més des­fa­vo­rits. L'acció trans­corre en un temps i un espai inde­ter­mi­nats, tot i que l'apa­rició d'un telefèric que porta els cli­ents al sana­tori dalt d'una mun­ta­nya pugui recor­dar Suïssa i que el ves­tu­ari tras­lladi l'espec­ta­dor als anys setanta («es can­ten temes de Modern Talking dels vui­tanta i apa­rei­xen maquinàries que no exis­tien en aque­lla època», insi­nua l'actor Rap­hael Cla­mer).

El tre­ball té el segell de Mart­ha­ler pel que fa al gust per la immo­bi­li­tat; els actors ten­dei­xen a que­dar-se cla­vats a escena per con­tras­tar amb l'esclat d'alguna acció, i sobre­tot està cons­truïda, a parts iguals, entre música i tea­tre, un recurs habi­tual per a un grup reduït de direc­tors com són el mateix Mart­ha­ler, Hei­ner Goeb­bels i Car­les San­tos, explica el direc­tor del fes­ti­val, Sal­va­dor Sunyer.

L'obra, tot i allu­nyar-se de tot rea­lisme i bus­car el sar­casme, és sen­si­ble al debat de fins a quin punt la soci­e­tat occi­den­tal podrà man­te­nir una soci­e­tat tan vella. Per l'actor Ueli Jäggi, a Europa es comença a qüesti­o­nar la soli­da­ri­tat, «que els sans paguin els trac­ta­ments als malalts». En aquest regis­tre, l'autor de la peça s'atre­veix a ima­gi­nar un sana­tori on es pot arri­bar a comer­ci­a­lit­zar amb els òrgans sans dels més des­fa­vo­rits. Els actors de l'obra alter­nen el paper de fun­da­dors del sana­tori, paci­ents i vícti­mes. La peça esta­bleix un paral·lelisme en l'època nazi ale­ma­nya, quan el naci­o­nal­so­ci­a­lisme va deci­dir ani­qui­lar una part de la soci­e­tat per raons genètiques.

Cul­tura «vs.» cato­li­cisme

Kris­tian Lupa torna a Tem­po­rada Alta amb una peça de Wer­ner Schwab (1958-1994), un autor austríac que, seguint l'estela de Tho­mas Bern­hard (1931-1989), fa un retrat molt crític de la bur­ge­sia austríaca. Les pre­si­den­tes la inter­pre­ten qua­tre dones que han que­dat arra­co­na­des de l'ambi­ent cul­tu­ral. Amb la brúixola dels valors total­ment deso­ri­en­tada con­fo­nen rea­li­tat i ficció. Tot seguint les prèdiques del papa Joan Pau II (l'obra es va estre­nar el 1992) aca­ben fal­tant al cinquè mana­ment. Per Lupa, l'obra, que es va estre­nar en una versió molt esca­tològica, té ele­ments de tragèdia grega. Pel polonès, l'obra és interes­sant perquè posa l'accent en les clas­ses popu­lars, quan habi­tu­al­ment el tea­tre només s'ha pre­o­cu­pat de par­lar als cer­cles intel·lec­tu­als. Per Lupa, els intel·lec­tu­als s'esca­pen del món men­ti­der de la religió, «que els estreny el cor, i que ja és anacrònic», a través de la cul­tura. Però hi ha mili­ons de per­so­nes que no tenen la pos­si­bi­li­tat d'acce­dir a la cul­tura. El cato­li­cisme és un refugi fals. Lupa valora la peça perquè des­co­breix que la gent culta s'iden­ti­fica amb aques­tes dones vul­gars. Les entra­des per a les fun­ci­ons, a Salt, estan exhau­ri­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.