Un nou poemari inèdit revela un Fages nostàlgic i desenganyat

Brau Edicions estrena l'any amb la publicació d'un altre volum inèdit de l'escriptor Carles Fages de Climent (1902-1968) sortit de l'ingent material que es conserva a l'arxiu de la casa pairal del poeta, a Castelló d'Empúries. Auca de mi mateix, de l'edició del qual ha tingut cura el filòleg Jordi Pla Planas, presenta un ampli ventall de la lírica més personal de Fages de Climent, amb nombroses referències als ascendents familiars i un to que oscil·la entre la nostàlgia i el desengany, a pesar que la referència a l'auca pugui fer pensar en textos d'estil més juganer o popular. Tampoc es tracta d'un poemari compost íntegrament amb dístics o apariats, com faria preveure el gènere –tot i que també n'hi ha–, sinó que hi predomina la varietat, “sovint amb picades d'ullet al joc formal i també semàntic”, segons anuncia el curador del llibre.

Escrita probablement els últims anys de la seva vida, l'Auca de mi mateix acaba constituint un retrat crepuscular, amb lleus gotes de la ironia característica de Fages, d'un home desenganyat i dolgut que ha vist com ha estat bandejat per la intel·lectualitat catalana durant la postguerra, incapaç de perdonar-li la seva amistat amb personatges controvertits com ara Eugeni d'Ors, Rafael Sánchez Mazas o el mateix Salvador Dalí. L'animadversió que va professar-li el crític Joan Triadú (però també Josep Maria Castellet o Joaquim Molas), que el va negligir en totes les seves antologies del cànon literari català dels anys cinquanta i seixanta, va donar lloc als famosos versets de l'epigrama que Fages de Climent li dedicaria en venjança: “Aquest pobre Triadú, que per triar no te do, si quan tria, tria dur, és que és un mal triador.”

Als versos de l'Auca, però, el poeta es desprèn de la seva màscara de polemista i emprèn un viatge íntim cap a les arrels de la seva nissaga familiar, un dels temes centrals del llibre junt amb la memòria eròtica i afectiva, els interrogants existencials i la relació amb Déu, i la influència dels seus mestres literaris, com apunta Jordi Pla. En aquest sentit, l'obra s'inscriuria en l'òrbita dels altres textos memorialístics de Fages, com ara Climent (1932), recuperat per la Diputació de Girona dins la col·lecció Josep Pla el 2009, i les Memòries, un valuós document inèdit rescatat també dels papers conservats a l'arxiu familiar i que Narcís Garolera va editar, també a Brau, el 2014.

Cases, paisatges i avantpassats són rememorats en aquestes pàgines “amb un deix d'Ubi sunt?”, com remarca Pla, no tant per reflectir una memòria irrecuperable com per expressar “el compromís de sentir-se baula d'una cadena projectiva i alhora arrelada en el passat”. Pel que fa als referents literaris, hi abunden les al·lusions a Dante, Ausiàs March, Paul Valéry, Rubén Darío, Baudelaire, Verdaguer, Maragall o Carner, però sobretot als clàssics, que coneixia profundament, des de Píndar i Teòcrit a Ovidi, Properci i Homer.

“Crònica en clau poètica de l'experiència vital, teixida des dels orígens familiars i enllaçats amb la història del país, Fages poetitza els fets objectivables i la pròpia subjectivitat anímica, alhora que analitza la seva art poètica”, ho resumeix Jordi Pla. El llibre serà presentat dijous vinent a la biblioteca de Figueres, que porta el seu nom, a les 19.30 h, amb les intervencions del mateix Pla, de l'escriptora Mercè Cuartiella i del nét de l'autor, Climent Carles Fages. El pròxim dia 23 el presentaran a la Casa Fages de Climent de Castelló d'Empúries (20 h).