La Transició amb nom de cançó

Xavier Díez, historiador de formació, ha publicat tres novel·les: Geníssers (2007), Banderes dels nostres tiets (2012) i, ara, Hotel Califòrnia, totes tres editades per El Cep i la Nansa. En aquest nou llibre, que comparteix títol amb una famosa cançó de la banda nord-americana Eagles, Xavier Díez novel·la una història de la Transició política espanyola. Una trama en què apareixen nazis refugiats, jueus que aspiren a la venjança, cacics locals, triangles amorosos, violència i franquisme.

Una història que comença en un poble inventat de la costa però que podria ser qualsevol dels pobles catalans durant l'època de la bombolla immobiliària quan Alba, regidora de Cultura, sol·licita una excavació arqueològica d'urgència abans que un jaciment romà sigui destruït per construir al damunt un centre comercial. Un jove historiador format a l'estranger i que ha muntat una empresa de serveis d'arqueologia rep l'encàrrec de fer les excavacions. Aleshores, la història fa un salt enrere fins a 1973, en plena època franquista, quan la regidora i l'historiador eren amics.

I del passat tornarem al present per anar desfent el fil del laberint de la trama. Una situació que ens situa en un moment històric: “L'OPA d'Endesa es complica. La cancellera Merkel engega una reforma federal. El líder xiïta Moqtada el-Sard signa la pau, amb els sunnites de l'Iraq. Zapatero i Rajoy es llancen acusacions mútues. L'habitatge bat un nou rècord de preu. Les notícies desfilen per la ràdio després dels senyals horaris.” D'aquesta manera l'autor ens fa saber coses del seus temps, és a dir el nostre, dins de la correlació de forces que han anul·lat la memòria històrica i les històries viscudes a l'hotel Califòrnia d'aquest poble de la costa. Un lloc on, passades tres dècades, la retrobada dels personatges obligarà a enfrontar-se a un passat i hauran de viure en un poble que s'ha transformat radicalment, però que, a la manera de Lampedusa, no ha canviat gens. Una Transició que ha estat portada a terme pels fills del franquisme. Una història que esquitxa, com explica Díez: “Posant sota sospita els ressorts de la dimensió moral de la dimensió històrica, la dificultat per superar el passat i escapar de la seva dinàmica, la dimensió ètica de la venjança. La crítica als mecanismes profunds de dominació de la societat catalana, el fracàs de la Transició així com la bogeria col·lectiva i la corrupció dels anys de la pretesa bonança econòmica (2006) i les seves connexions amb el passat.” Xavier Díez ha novel·lat una història brillant.