L'encert en la tria

Roald Dahl necessita i no necessita presentació. Per a una part de la població, aquest autor de nom quasi cacofònic és una referència per tot el que va fer en l'àmbit de la ficció; per a una altra, segurament força més voluminosa, cal pensar que seria una sorpresa saber el nom del pare dels gremlins; del de la fàbrica de xocolata de Willy Wonka; del d'alguns dels telefilms que han fet fortuna a l'empara d'Alfred Hitchcock i del film de James Bond Només es viu dues vegades, entre molts d'altres, com s'acostuma a dir.

La diversitat que delaten els seus crèdits artístics ajuda a fer-se una idea de la mena de personalitat que devia tenir aquest descendent de noruecs que va tenir l'oportunitat de viure en primera persona una vida d'aquelles que te l'expliquen i no te la creus.

Transvasador magnífic, Dahl va dur parts de la seva vida a la seva literatura i va completar les aportacions biogràfiques amb propostes en què, amb força humor negre i una notable però no sempre perceptible dosi de tendresa, allargassa les seves especulacions sobre la condició humana, sobretot en el sector dels defectes més comuns.

Qui conegui les seves creacions, les ha d'haver gaudides. Qui no les coneix, que les consideri una assignatura pendent de les que no s'aproven gràcies a la misericòrdia de l'examinador. Roald Dahl és un must read indiscutible.

Per tot això, ha de ser fàcil entendre la complexitat de fer una tria que reflecteixi amb dignitat el món dahlià i la quasi impossible possibilitat de generar unanimitat sense fissures en relació al resultat.

Des d'aquest pressupòsit, Els millors relats de Roald Dahl pot ser discutible, però té una base sòlida que treballa a favor de la seva credibilitat. La peça més antiga d'entre les que conformen el recull data del 1945; la més moderna, del 1980. Un període de 35 anys, doncs, cobert amb una selecció que sí que posa en contacte el lector amb una tria significativa: qui la llegeixi, entendrà els fonaments de l'obra de Dahl i n'apreciarà els trets més significatius –amb el benentès que és un tast, només un tast, per més bon regust que deixi al paladar.