La Volàtil ja no ho és tant

La narració gràfica de perfil generacional i d'autoria femenina s'ha convertit gairebé en un gènere. Són moltes les autores que han sortit en aquest àmbit en els darrers anys: Moderna de Poble, Cristina Torrón, Covadonga D'lom i Flavita Banana, Sara Fratini i moltes altres, Agustina Guerrero La Volàtil, forma part del mateix grup. I també té, com a tret característic compartit amb molta de la producció de la novel·la gràfica d'aquesta tendència, que les seves primeres històries van ser publicades a internet. Agustina Guerrero va crear el blog autobiogràfic Diario de una volátil (www.agustinaguerrero.com)el 2011. Aquest suport ha condicionat la narrativa de les seves històries a l'hora de passar al paper. Els seus relats s'encadenen a partir d'anècdotes singulars que relligades construeixen el relat de la seva vida o, si més no, de la vida del seu personatge alter ego. “La Volàtil va néixer com un reflex de mi mateixa, però ha evolucionat cap a trobar la seva personalitat”, explica l'autora.

Nascuda a la població argentina de Chacabuco, Guerrero fa 14 anys que viu a Catalunya i ha repartit la seva estada entre Barcelona i Vilanova i la Geltrú. A l'anterior llibre La volàtil Mamma mia! (Rosa dels Vents i Lumen) feia un anecdotari del seu cas en el moment d'escriure'l i dibuixar-lo: les circumstàncies d'una noia embarassada de trenta-i-tants: interrogar-se per les noves responsabilitats, transformació del cos, noves pautes de relació amb la parella i tot allò amb què, en clau d'humor i una certa autoparòdia, altres dones que han viscut l'experiència maternal es poden sentir identificades.

En el seu últim treball: Hi havia una vegada La Volàtil, Agustina Guerrero fa un pas més en el relat del personatge: el desig de trencar amb la vida passada i anar a la recerca de noves experiències. La Volàtil continua sent una jove que ja ha caminat per les rutes de la maduresa però que encara conserva el toc rebel dels seus primers anys. També té el to sarcàstic, humorístic i paròdic d'obres anteriors que fa que problemes vitals que podrien tractar-se amb un excés de dramatisme, esdevinguin reflexions profundes però fetes amb un ampli somriure. “He intentat que el llibre tingui un ampli registre generacional, que el pugui llegir, entendre i que li agradi tant una senyora de 70 anys com una noia de 14”, explica l'autora, que considera el llibre “força íntim”.

Visualment, aquest darrer àlbum modifica una mica el plantejament tradicional de l'obra de l'autora. “Com a conseqüència que jo publicava una vinyeta i acudit a la xarxa, conservava aquesta seqüència als llibres. Ara tenia ganes de fer un pas endavant i marcar un inici i un final al llibre”, explica la dibuixant i dissenyadora gràfica. A més hi ha afegit dobles planes amb una única imatge que extrapola el discurs general i que afegeix un nota poètica i pictòrica a l'obra. Aquesta experimentació gràfica trenca la dinàmica caricaturesca del còmic.

Guerrero té dos referents pel que fa el seu treball. Tots dos argentins: Quino, creador de Mafalda, i Liniers, que té una mirada més surrealista. L'univers de La Volàtil té vida més enllà de la xarxa, on per la seva activitat ha fonamentat la base de la seva popularitat, i el paper. Guerrero té una tenda on line en què es ven tota mena de marxandatge com ara llibretes, calendaris, agendes, fundes de mòbil i carpetes. Elements que fan que La Volàtil ho sigui cada cop menys.