PREMIS GAUDÍ
La pell del monstre
Les pel·lícules de Juan Antonio Bayona i el tàndem format per Isaki Lacuesta i Isa Campo, dos models diferents de producció catalana que triomfen als Gaudí
Si les nominacions als premis Gaudí van mostrar un equilibri entre dues tendències del cinema català –les produccions de pressupost mesurat però amb voluntat de risc narratiu i temàtic, i les coproduccions espectaculars de gran pressupost amb vocació d'arribar a grans públics–, el palmarès de la 9a edició –que es va celebrar ahir a Barcelona– va insistir en aquesta línia sense gaire sorpreses.
D'una banda, la pel·lícula que va recollir més premis –vuit– va ser Un monstre em ve a veure, el drama fantàstic que Juan Antonio Bayona ha rodat en anglès amb un repartiment internacional –Sigourney Weaver, Liam Neeson, Felicity Jones– a partir de la novel·la de Patrick Ness, i que parteix com a favorita per als premis Goya que s'entregaran el 4 de febrer. Un resultat probablement lògic tenint en compte la complexitat tècnica d'Un monstre em ve a veure, una pel·lícula carregada d'efectes especials. D'altra banda, La propera pell, d'Isaki Lacuesta i Isa Campo –un drama intimista i intrigant sobre la identitat– es va endur tres estatuetes en categories sonades: millor pel·lícula en llengua catalana, millor guió –de Lacuesta, Campo i Fran Araújo– i millor protagonista femenina (una Emma Suárez que parla durant una bona part del metratge en català).
Entre els Gaudí que va guanyar Un monstre em ve a veure hi ha el de millor pel·lícula en llengua no catalana i millor direcció; una forma de l'Acadèmia de reconèixer J.A. Bayona –que va entregar el premi al millor actor amb Belén Fabra–, que el segueix considerant un dels seus encara que ja treballi per a galàxies molt llunyanes: la seva propera pel·lícula serà la segona entrega de Jurassic World, produïda per Steven Spielberg. Cal dir que Bayona s'acostuma a envoltar de tècnics catalans també reconeguts internacionalment; per Un monstre em ve a veure també han guanyat el Gaudí els creadors d'efectes especials David Martí i Montse Ribé –amb Félix Bergés i Pau Costa–, reconeguts amb l'Oscar per El laberinto del fauno, i el director de fotografia Óscar Faura, que també ho ha estat de Descifrando Enigma.
Eduard Fernández va rebre el Gaudí al millor protagonista per El hombre de las mil caras, el thriller d'Alberto Rodríguez en el qual interpreta l'exagent secret Francisco Paesa. I els premis als millors actors secundaris van recaure en la mateixa pel·lícula: tant Alexandra Jiménez com Karra Elejalde van guanyar per 100 metros, el drama de superació personal de Marcel Barrena.
Tot i la seva repercussió fora de Catalunya, La mort de Lluís XIV del polèmic Albert Serra –a qui algun actor ha cridat a fer el buit aquests dies a través de Twitter per les seves habituals declaracions crítiques amb aquesta professió– s'ha hagut de conformar amb els Gaudí al millor vestuari i al millor maquillatge i perruqueria.
Era bastant previsible que el lloat curtmetratge de Juanjo Giménez Timecode, guanyador de la Palma d'Or a Canes i que aquesta setmana s'ha sabut que és candidat als Oscar en aquesta categoria guanyés el Gaudí. I no hi havia cap dubte que Ozzy, d'Alberto Rodríguez i Nacho la Casa, s'emportaria el premi a la millor pel·lícula d'animació, ja que era l'única candidata en aquesta categoria. I l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va veure com la pel·lícula sobre la seva evolució des de l'activisme, Alcaldessa –dirigit per Pau Faus– s'alçava amb l'estatueta al millor llargmetratge documental.
La cantant Sílvia Pérez Cruz –que també estava nominada com a millor actriu protagonista– va guanyar el Gaudí a la millor banda sonora original per la música de Cerca de tu casa. I la tv movie de Roman Parrado Ebre, del bressol a la batalla, ambientada a la Guerra Civil, va ser considerada millor pel·lícula per a televisió.
Qui ja va començar la vetllada sabent que no s'aniria a casa amb les mans buides va ser l'actor Josep Maria Pou, que va recollir el Gaudí d'Honor Miquel Porter i Moix; erudit del teatre musical, Pou va ser rebut per una Àngels Gonyalons que va interpretar el Que entrin els clowns de Stephen Sondheim, i va lamentar la precarietat per la qual travessa la seva professió.
Agilitat i ironia
L'actor Bruno Oro va recollir el testimoni de Rossy de Palma –conductora de la qüestionada gala de l'any passat– en les tasques de mestre de cerimònies d'un acte que es va celebrar a l'Auditori del Fòrum. Oro va trencar el gel amb un número musical amb Clara Segura, Vicky Luendo, Miranda gas, Ferran Rañé, Lluïsa Castell, Aina Clotet, Roger Pera, Maria Molins i Cristina Brondo i Els Amics de les Arts, que van tornar a sortir al final. En un bonic escenari que evocava un vell cinema, l'actor va ironitzat amablement des dels seus monòlegs sobre algunes de les pel·lícules candidates; a Albert Serra el va felicitar per haver utilitzat per primera vegada actors professionals i a J.A. Bayona li va recordar el seu passat com a realitzador de videoclips del grup Camela.
La sàtira al voltant de la situació que viu el cinema va ser un dels fils conductors d'un espectacle dirigit per Lluís Danès, que incloïa diversos vídeos amb actors, realitzadors i crítics parodiant situacions quotidianes al voltant del cinema català. La cerimònia va funcionar amb agilitat, sense estridències i amb un guió acceptablement enginyós. En el seu discurs, la presidenta de l'Acadèmia Isona Passola es va adreçar al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per subratllar la importància de “tenir un audiovisual potent” per al país i va reclamar més pressupost per a TV3.
