On podem tocar?

Hi ha tota una xarxa de locals gironins que programa música en viu la funció de la qual transcendeix més enllà del concert puntual. Perquè és una xarxa activa en la cultura del petit format i que viu (i sobreviu) i enriqueix; tot això al marge dels grans festivals en una ciutat que es promociona amb l'eslògan “ Ciutat de festivals ”. I un d'aquests locals, que setmanalment aposta per donar veu a la música que no se sent en els grans circuits, i ni tan sols en les ràdios, acollint bandes i músics del país és el Yeah! Dijous al vespre, no hi havia concert, però sí cerveses i reflexions sobre el model musical, de ciutat i de cultura en general en un debat, organitzat per la CUP-Crida per Girona , i que va reunir una vintena de persones, entre què representants d'aquest teixit invisible en el gran aparador.

Moderada per la periodista i activista cultural Alícia Martínez, i amb el títol de Música en viu a Girona: cap on anem?, a la taula de debat hi havia Daniel Granados, director de Cultura Viva a l'Ajuntament de Barcelona; Narcís Casassa, cap de Cultura de l'Ajuntament de Girona, i Jordi Planagumà, responsable de Cases de la Música.

Granados va donar compte de l'experiència barcelonina, arran del cas del tancament del bar musical Heliògabal , en què s'han aconseguit canvis en la normativa i han disminuït les queixes veïnals fent una tasca en positiu de la música en directe, que fa anys que està criminalitzada –“genera el mateix soroll al carrer després d'un partit del Barça”. L'Ajuntament de Barcelona ha creat una nova categoria “ espai de música viva ” que permet fer música en viu amplificada –fins ara, només es podia fer en acústic– en espais amb llicència de bar, restaurant i cafeteria. Es va fer èmfasi en la necessitat de posar-hi recursos i d'un treball tècnic previ, transversal, que impliqui sectors culturals però també de promoció econòmica. Des de l'Ajuntament de Girona, el cap de Cultura, Narcís Casassa, va avançar un projecte europeu amb què s'està treballant i que es podria concretar al març amb l'objectiu de visibilitzar i d'emparar la música en viu de petit i mitjà format. Perquè no és només el Yeah!, també hi ha els Jardins de la Mercè o el Sunset . Fins i tot, la iniciativa dels creadors aixoplugats sota La Volta del barri de Sant Narcís. Jordi Planagumà va explicar que aquest pla d'espais culturals s'eixamplaria no només a la música en viu, sinó a altres arts escèniques. I és que, com va recordar Planagumà, el model de la música, en quinze anys, s'ha atomitzat i continuem pensant en concerts per a grans equipaments: “Abans, hi havia 30 bandes a tot el país; ara n'hi ha 300. On poden tocar?”