Una vetllada amb encant

Aquesta història comença amb el filantrop, humanista i maçó Rossend Arús (1845-1891). En el testament va nomenar l'advocat, polític i escriptor Valentí Almirall (1841-1904) marmessor i hereu de confiança de tots els seus béns. Arús volia crear una biblioteca per a Barcelona a la casa mateix on havia viscut.

El 24 de març de 1895 es va inaugurar solemnement la Biblioteca Pública Arús en el número 26 del passeig de Sant Joan, a Barcelona. Hi van participar 150 entitats cíviques i tres bandes de música. El fons inicial va ser de 24.000 volums, molts dels quals els va aportar Almirall amb obres comprades a llibreters de tot el món.

El 1904, en morir Almirall, aquest va donar a Barcelona la seva casa del carrer Ciutat, número 4, perquè s'hi fes una escola pública. També va donar els seus llibres a la biblioteca Arús. Però l'actual directora gerent, Maribel Giner, m'explica que això no consta en cap document: tanmateix, és cert que l'Arús té molts llibres de Valentí Almirall.

El 1924, la malaguenya Rosalía Palma Rodríguez (que era la companya d'Almirall amb qui aquest s'havia casat in articulo mortis preveient problemes en la fortuna de la seva herència) va fer construir un edifici singular, molt a prop del cim del Tibidabo, per aplegar-hi la biblioteca d'Almirall. Però quina biblioteca? La que, en principi, no va dipositar-se a la biblioteca Arús.

Aquest petit edifici d'estil neoclàssic, amb el frontó puntejat d'al·legories al coneixement, es troba al costat mateix de la casa d'estiueig dels Almirall. Pot semblar un mausoleu: no ho és. A l'entrada hi diu, de manera ben visible, «1924 / V. Almirall».

A dins, el visitant hi descobreix elements macònics en imatges ornamentals, com l'olivera, una balança, una taula de la llei, una lupa, un mirall... També hi trobarà escrites les quatre virtuts cardinals de la maçoneria: temprantia, justitia, prudentia i fortitude. De biblioteca no n'hi ha: durant la guerra es van cremar els llibres que hi havia.

Tot això ho dic perquè és en aquest espai històric de 85 metres quadrats on tenen lloc, des de fa poc temps, vetllades culturals amb encant. Es tracta d'una iniciativa d'Espais amb Història que té el propòsit de compartir moments d'història, de música i també de bon menjar. L'amfitriona és Martha Ruiz, que va adquirir la finca el 1999. Aleshores la casa estava en molt mal estat. Un banc la va comprar en subhasta i Martha la va comprar al banc.

La pròxima vetllada es farà un vespre de primavera, es dedicarà a Pompeu Fabra i la conduirà l'escriptor, músic, locutor, guionista, presentador i actor F. Xavier Baladia, besnét de Teresa Mestre i Climent (La Ben Plantada) i, per tant, parent de Pompeu Fabra. Efectivament: Fabra es va casar amb Dolors Mestre, germana petita de Teresa Mestre. Fabra i La Ben Plantada eren cunyats.

Quan es van recollir signatures de suport a l'obertura de la biblioteca Arús, fa més de cent vint anys, un dels que va signar començava a ser famós. Va signar Pompeyo Fabra. Ja ho sabem: a casa seva, de petit, li deien Peyu.