La confusió com a símptoma

A diferència dels Gaudí o dels Goya, el gremi que integra l'Acadèmia de Hollywood es caracteritza pel fet de no creure en allò que produeix la seva indústria. Des de fa anys hi ha un veritable abisme entre les produccions comercials dels grans estudis –Rogue One, Capitán América, Civil War, Buscant la Dory, Bèsties fantàstiques i on trobar-les...– i allò que es nomina o es premia als Oscar. És com si Hollywood fos la fàbrica d'un entreteniment que no genera il·lusió, mentre que el prestigi cal anar-lo a buscar en altres llocs.

Durant anys, un lloc bàsic per trobar material per omplir el buit dels Oscar ha estat el Sundance Film Festival. En l'edició del 2016 s'hi va projectar El nacimiento de una nación, de Nate Parker. Es tractava d'una producció independent sobre la revolta d'un esclau que va ser llançada amb possibilitats d'Oscar. La Fox va comprar els seus drets de distribució internacional amb l'esperança que el 2017 fos l'any de la resurrecció del Black Cinema. Un escàndol sexual i les males crítiques rebudes van posar en crisi la pel·lícula. Els germans Weinstein, que no han parat d'oferir pel·lícules independents a l'Acadèmia –El pacient anglès, Shakespeare enamorado, Chicago, El discurs del rei, The artist, etc.– tenien en la seva nòmina Lion, un film que podia fer-se un lloc en les nominacions però que no tenia prou solvència per guanyar. Va ser l'empresa Summit Entertainment la que va obrir les alternatives amb La La Land, presentada en avant-première en el Festival de Venècia. La pel·lícula, que ha tingut un inesperat èxit comercial, tenia com a atribut el fet de ser la clàssica operació nostàlgia que despertava interès per confrontar allò que no és Hollywood amb allò que havia estat. L'èxit no es va fer esperar, però també va ser el seu enemic. Moltes veus consideraven excessives les seves catorze nominacions. Mentre la pel·lícula guanyava espectadors a les sales, baixaven les seves possibilitats d'acaparar-ho tot en la cerimònia dels Oscar. Hollywood necessitava un contrapunt.

L'operació va consistir a buscar l'alternativa en festivals petits. Moonlight va sorgir del festival de Telluride com una aposta de petit format que reunia dues condicions per triomfar en els Oscar. La pel·lícula parlava de la desigualtat racial en l'Amèrica del present i presentava una sensible història d'amor homosexual. Tots dos temes eren una provocació en l'Amèrica que havia votat Donald Trump i maquillaven la cara de Hollywood malgrat la seva deslocalització en l'àmbit independent.

No és cap casualitat que una de les grans anècdotes dels Oscar 2017 hagi estat la confusió en el moment de donar el premi a la millor pel·lícula. Semblava com si Hollywood posés en evidència la seva incredulitat davant unes pel·lícules que no són del seu món. L'operació nostàlgia s'oposava a l'operació quota racial. La deslocalització de les obres nominades no ha fet més que mostrar l'escepticisme, la incredulitat i la confusió. Probablement qualsevol pel·lícula podia guanyar els Oscar mentre respectés les quotes de moda que imposa la societat americana. La qualitat ja fa temps que no té cap importància.