ENTREVISTA. Paula Jarrin
”L'exposició serà aire envoltat d'il·lustracions”
Paula Jarrin (Buenos Aires, 1978), directora, juntament amb Helder Farrés, de la llibreria de literatura infantil i juvenil Al·lots de Barcelona des del 2012, a més d'activista en favor d'aquest gènere, va presentar en concurs públic una proposta que va seduir els responsables de l'Institut Ramon Llull per nomenar-la comissària de la representació catalano-balear a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya en l'any en què som convidats d'honor.
D'on li neix aquesta passió per la literatura infantil i juvenil?
Arran del fet de ser mare. Quan tens fills comences a sentir-te més a prop...
Per tant, va començar fa uns deu anys?
Sí, amb l'Ernest. Comences a anar a la biblioteca i a preocupar-te del foment lector, perquè a casa som molt lectors. Fins que et planteges: “Ara que tinc aquesta personeta que li he de donar el pit i l'he de canviar, l'he de nodrir de més coses”.
Aleshores encara no tenia la llibreria?
No. Soc llicenciada en història i tinc un màster en comunicació de cultura històrica, però treballava d'administrativa. El meu fill gran va estar una mica malalt i vaig demanar una excedència. Aleshores vaig venir cap aquí [a Barcelona, des de Buenos Aires] i un amic va contactar amb mi per començar a fer de lectora per a Planeta. Vaig començar amb narrativa per a adults. Paral·lelament vaig fer cursos i vaig entrar a treballar de lectora de no-ficció d'Estrella Polar.
I va anar sumant coneixements...
I referents. Vaig investigar quins hi havia aquí, quins eren els que jo tenia. Fins que vaig connectar amb el meu nen interior. És fantàstic, fer-ho.
I mai ha tingut la temptació d'escriure o d'il·lustrar algun llibre?
No, no, no... Jo sóc lectora, i ara mediadora de lectura, però tinc tant de respecte a l'ofici que no se m'acudiria mai posar-me a escriure. I dibuixar... encara menys.
D'escriure, poc o molt, se'n pot aprendre, però de dibuixar...
Ho veig en els meus fills, que dos tenen el cuquet del dibuix molt endins. El problema és que no ho perdin a l'adolescència o que no els obliguin a no sortir de la ratlla.
Per tant, ho veu des de l'altra banda.
Sí, fer crítica literària, ressenyes, editar, analitzar el que hi ha dins d'aquest artefacte que anomenem llibre.
I va guanyar el bagatge per ser comissària.
A la llibreria hi ha un club de tertúlies coordinat pel Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya que tenen una secció infantil que es diu Bib.Botó. Va ser gràcies a les dones d'aquest col·lectiu i, a banda, a la Teresa Duran, que vaig aprendre molt. He anat a fires de Bolonya i de París, però sobretot he après d'aquest col·lectiu. No tenen el reconeixement que es mereixen, i són unes cracs, passió pura. Amb elles és com fer un màster intensiu en cada trobada.
Quina és la seva responsabilitat com a comissària a la Fira de Bolonya?
Hem muntat dues exposicions. La de la fira, amb 42 il·lustradors, i la que es fa fora del recinte firal, a l'Archiginnasio, un edifici preciós amb un claustre on exposarem 17 il·lustradors més dels quals han sortit part dels creadors actuals. Vaig fer la tria i vaig dotar d'un discurs tot plegat.
I quin és, aquest discurs?
Una generació que no llegeix és una generació perduda. Per això tenim la responsabilitat, tots plegats, de fer créixer en quantitat i en qualitat els lectors. Cal que acompanyem els petits i joves lectors, perquè ells seran els adults lectors de demà, els creatius, els generadors d'idees. El futur. La nostra proposta és global: donar a conèixer al món els nostres il·lustradors i autors, la seva feina actual, amb l'exposició al recinte firal. I ho volem complementar amb la feina feta, homenatjant els que ens han ensenyat el camí, amb l'exposició a l'Archiginnasio.
Quins paràmetres delimiten la tria dels 59 il·lustradors que hi ha en total?
Havia de decidir qui havia obert aquesta porta, i considero que és Mercè Llimona, que ja és morta. I després altres autors que han marcat un estil, un abans i un després amb les seves il·lustracions: Pilarín Bayés, Roser Capdevila, Lluïsa Jové, Montse Ginesta, Montse Tobella, Ignasi Blanch, Tàssies, Gusti, Francesc Rovira, Arnal Ballester, Valentí Gubianas, Carme Solé Vendrell, Joma, Max, Mercè Arànega i Fina Rifà.
Aquest són els 17 homenatjats. I sobre els 42 de l'exposició firal?
Tenim una gran concentració d'autors d'aquí o que han vingut a viure-hi. I també en vam incloure de les Balears i de València, per fer territori. N'hi ha alguns amb molta obra publicada, com ara Cristina Losantos i Jordi Vila Delclòs. La majoria són de la generació dels setanta, amb més de quinze publicacions, i després hi ha un altre bloc de gent jove amb una o dues publicacions però que havien d'estar representats. Es va fer la tria en funció de les publicacions i la diversitat d'estils.
Com és que tenim tants il·lustradors i tan bons? Té alguna explicació?
En un país tan petit, segur que és un cas atípic. Però crec que les escoles d'il·lustració tenen un pes important: Massana, Llotja, Eina, Escola de la Dona... No veiem la il·lustració com afegir al text un dibuixet que no té gaire importància. Això sumat a la xarxa de llibreries i biblioteques i a la concentració d'editorials, algunes, com Publicacions de l'Abadia de Montserrat, que fa cent anys que es dediquen al llibre infantil i juvenil...
La llista d'editorials actuals és molt llarga...
El referent que em ve al cap és El Quixot. Barcelona és l'única ciutat que hi surt i quan ell arriba a Barcelona el que li crida l'atenció és el soroll de les impremtes. Ser el rovell de l'ou editorial va començar fa molt de temps... I reivindico les impremtes d'aquí perquè em preocupa molt que hi hagi llibres per a nens, fets molt lluny, fets per nens esclavitzats.
La Fira de Bolonya servirà per fer més visible aquesta potència creadora?
El Llull ha apostat, després d'anys de diplomàcia, per poder ser el primer país sense Estat convidat a Bolonya. I serà l'oportunitat perquè ens vegin i s'adonin que aquí hi ha un gran mercat.
I què me'n diu, dels autors de text?
A l'exposició hi haurà llibres físics i unes hamaques per poder-los llegir còmodament, perquè la instal·lació és una llibreria. Podem aconseguir que un editor s'interessi per un il·lustrador però que potser compri un llibre seu amb text d'un altre autor. Per això hem volgut afegir els autors de text al catàleg, perquè clarament és una fira d'il·lustració però volíem significar el pes de totes dues parts juntes.
En què serà diferent, la mostra?
Altres anys l'exposició era paret blanca i il·lustracions penjades, com si fos una galeria d'art. En el nostre cas ha estat brutal la creativitat de l'arquitecta Clara Solà-Morales, la seva visió de fer una petita instal·lació en una exposició efímera que, com va dir, “bàsicament seria aire”, i és el que és, aire envoltat d'il·lustracions.
I serà itinerant?
Espero que sí. La intenció la tenim. Com també que el catàleg quedi per al futur.
I parlant de futur, què més cal?
Cal que hi hagi una continuació a partir d'una voluntat política real de foment de la lectura. Si el col·lectiu de nens i nenes, a partir de la literatura, pot crear els seus referents, la seva biblioteca personal, la biblioteca escolar, el patrimoni..., tot tindrà sentit. Però per aconseguir-ho necessitem voluntat política.
Per fer què?
Plans de foment de la lectura amb experts, no amb gent de despatxos que, en tot cas, ja aplicarà les directrius que marquin els grans experts que tenim. S'ha d'apostar a llarg termini, perquè no es fa d'avui a demà. S'han de cuidar les llibreries i les biblioteques que estan creant patrimoni. I dotar-ho tot de diners, també, és clar. Però més que calés, és cosa de temps i de voluntat política i de fer-ho tot explícit.