Salou consolida cases del poblat ibèric de la Cella
L'equip de recerca de la URV assegura que es tracta de la ciutat de Cal·lípolis
Salou ha consolidat un dels habitatges del jaciment de la Cella gràcies a un treball de recerca del grup de recerca seminari de protohistòria i arqueologia (Gresepia) de la URV. Una de les conclusions de la campanya arqueològica és que el jaciment de la Cella és Cal·lípolis, una ciutat d'època ibèrica on van conviure cartaginesos, ibèrics i grecs, de l'any 400 aC fins que van anar-se'n “pacificament” de la zona, cap al 250 aC, segons el coordinador de la recerca, Jordi Diloli. L'objectiu d'aquesta actuació era avançar en les estructures descobertes i adequar-les, consolidar-les per fer-les visitables i començar el projecte de museïtzació. A curt termini se senyalitzarà per als visitants, perquè “vegin una casa perfectament, amb el terra, la llar i l'armari”.
Al jaciment hi ha diversos habitatges i el grup de recerca assenyala que caldrà fer una altra excavació en el segon espai del jaciment, que pertany a l'Autoritat Portuària. La campanya ha permès saber que hi havia una trama urbana de cases de 90, 100 i 110 metres quadrats. Les característiques de la Cella són “especials”, segons Diloli, perquè no hi ha cap altre espai semblant en aquesta part del litoral fins més enllà de l'Ebre.
Durant la visita al jaciment, l'alcalde, Pere Granados, va destacar que aquest és un “moment històric” per a Salou i que pot ser, aviat, un nou atractiu turístic.
Cal·lípolis, la mítica ciutat amagada
El grup de recerca de la URV assegura que l'assentament seria l'antiga ciutat de Cal·lípolis, per una sèrie de factors com un urbanisme diferent a la resta, pel tipus de cases de grans dimensions que no tenen res a veure amb les cases ibèriques, pels materials que s'han trobat procedents d'Eivissa i per la pròpia cronologia. Per Jordi Diloli, “som davant d'una ciutat d'època ibèrica, en un port de comerç on hi haurien viscut comunitats barrejades amb íbers, cartaginesos i grecs”. Els arqueòlegs han assegurat que el més bonic d'aquest jaciment “és l'urbanisme que presenta, perquè es veu la trama urbana, les cases de 100 metres quadrats, amb els carrers”.