Els fets

Què és un fet?: és allò que realment succeeix i es consolida, ocupant temps i, sobretot, espai. Altrament –el que sigui, un sentiment, una idea, un propòsit– no és res més que una intenció, importantíssim, cert, perquè sense les intencions no hi hauria, no es produirien, fets. Però afegim tot seguit que els fets no impliquen ni moral ni ètica ni estètica. És el que succeeix i la valoració social vindrà després, en funció i en relació a l'eficàcia, a la dimensió, a la importància que pugui tenir per a un futur –nous resultats o fets– aquell fet. Els diccionaris filosòfics i científics defineixen un fet com el que és real i únic. Hi ha idiomes que signifiquen el fet implicant-hi la noció de temps (en català diem esdeveniment, que té lloc, succeeix en el temps, que caldria diferenciar del que és un simple fet natural). Així és un fet que les plantes broten –un succés natural– però no existirien els automòbils si no s'haguessin produït un seguit de fets concrets que ho han fet possible. Els fets a què al·ludim, doncs, són aquells que són producte, resultat, de l'acció humana, de la voluntat o de la inèrcia, activa o passiva, dels humans.

Però pel que està succeint aquests darrers temps entre nosaltres, el fet nacional català, el tarannà (l'esperit o manera de fer, comportar-se i conduir-se) d'una determinada gent d'un territori concret, m'impulsa a fer aquesta reflexió. Per aquests dies del mes de març del 1918 es va produir la Pau de Brest-Litovsk (després anul·lada per l'armistici posterior i pel tractat de Versalles, el 1919), però de la qual, pel primer fet, havien sorgit Polònia, Estònia, Letònia, Lituània, Ucraïna i Finlàndia. Els fets són cabuts, deia el sociòleg Durkheim. Cal produir fets decisius.