crítica de dansa / «jukebox»
El joc de la vida
L'espectacle comença traient una marca de terra, d'aquelles que dins l'escena marquen el límit de quelcom. Molt metafòric. Jordi Casanovas, ballarí i col·laborador de la companyia de dansa Mal Pelo, va presentar el seu solo Jukebox al Teatre de Salt. Tota una declaració d'intencions sense pretensions, potser només aquest començament esdevé intenció fonamental: deixar via lliure a la imaginació, als records, a les imatges que configuren una trajectòria acompanyada de meravelloses melodies i, sobretot, bon humor. Jukebox forma part d'un projecte de laboratori iniciat per Mal Pelo l'any 2008, amb la voluntat de donar eines de creació i producció als intèrprets que han treballat en les creacions de la companyia al llarg de la seva trajectòria. Casanovas va desplegar amb mestratge una àmplia varietat de registres i expressions, tot equilibrat a través de saber donar la mida justa a certs moments d'intimitat, intercalats amb alguns apunts que emanaven una capacitat còmica aclaparadora.
El resultat, àmpliament gratificant per a tots els que vam compartir amb ell l'espectacle, deixa el llistó ben enlaire. Casanovas va saber fer visible una dansa espectacular des de la humilitat i la senzillesa. Potser és l'única manera d'assolir la qualitat estètica que desprenien els seus gestos i moviments. Instants de soledat, rutina, riure, reflexió..., en definitiva, de vida. Fragments que rememoren una vida de dedicació a la dansa, en què el cos és capaç d'articular el joc de saber-se present des de l'acceptació del que hi ha.