El rostre de Pere II, 700 anys després

Les tombes que es restauraran daten del segle XIV i són les de Pere II i el seu fill, i també rei, Jaume II el Just; l'esposa d'aquest últim, Blanca d'Anjou, i les de l'almirall Roger de Llúria, les restes del qual descansen sota una senzilla llosa funerària que està als peus del mausoleu funerari del rei Pere. El projecte consistirà en una intervenció arquitectònica, arqueològica i escultòrica a les tombes (primers exemples de l'art gòtic català), i l'obertura, excavació, exhumació i estudi de les restes humanes dels sepulcres. Segons va destacar ahir el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, els estudis previs que s'han fet a la tomba (una inspecció endoscòpica i una analítica de gasos) confirmarien «que es tractaria de l'única tomba reial de la corona catalanoaragonesa d'època medieval que no ha estat profanada i, que per tant, podrà aportar dades noves del rei». Pere II va ser enterrat en un sepulcre molt sofisticat, propi d'un emperador. El cos del rei es troba en una banyera de pòrfir, elaborada en època antiga, probablement amb pedra procedent d'Egipte. La banyera disposa d'una gruixuda tapa de pedra nummulítica de Girona, que pesa quasi una tona, sobre la qual hi ha un sarcòfag format per una urna amb escultures policromades amb motius florals i religiosos. Tot el conjunt es troba dins d'un templet format per columnes que sostenen una volta i quatre pinacles.

Després de romandre més de 700 anys intacta, l'obertura de la tomba, que s'efectuarà el pròxim mes de febrer, serà una oportunitat única per obtenir dades sobre la vida i el físic del rei, és a dir, l'ADN, les malalties que va tenir durant la seva vida, la causa de la mort i la seva dieta alimentària. També hi haurà dades sobre els rituals d'enterrament reial de l'època, un capítol en què s'inclouen la indumentària i les armes i objectes que s'hi poguessin trobar. Així mateix, es coneixeran amb més exactitud les tècniques d'embalsamament, la disposició del cos, l'aixovar amb què eren enterrats i el tipus de taüt. Saber les característiques físiques i genètiques del rei permetrà també fer una reconstrucció genètica de la dinastia reial. A partir de l'ADN de Pere II, es podria establir quines de les restes òssies conservades a la tomba de Jaume I a Poblet pertanyen efectivament al seu pare. Així mateix, també seria possible reorganitzar les restes òssies dipositades a la tomba de Jaume II i Blanca d'Anjou, també a Santes Creus, i verificar quines de les restes que es conserven a la Seu Vella de Lleida pertanyen a Alfons III, fill de Jaume II. També s'utilitzaran les noves tecnologies per fer una reconstrucció facial de Pere II.

El 27 de juliol passat, es va fer l'endoscòpia del sarcòfag, que va permetre obtenir una visió de l'interior per mitjà d'una petita càmera de vídeo. Segons va explicar ahir Marina Miquel, cap d'àrea de gestió del Museu d'Història de Catalunya i coordinadora del projecte, les imatges mostren la presència d'unes restes humanes que ocuparien la llargada total de la banyera, cobertes per un teixit i contingudes dins d'una estructura de taüt, probablement de fusta i sense tapa. L'endoscòpia permet apreciar la presència d'una mandíbula inferior amb dentadura i intuir la d'un crani i un possible casc, «segurament un petit capell que protegiria el cap en el moment de col·locar l'elm». Un element vermellós que apareix en l'endoscòpia podria ser el coixí que es posava sota el cap: «Però això és encara una qüestió de fe. Fins que no obrim la tomba, no ho sabrem», explica Miquel. Encara es desconeix si el cos porta vestimenta reial o l'hàbit cistercenc.

Els primers resultats de l'analítica de gasos, que es va portar a terme el 19 d'octubre passat, mostren que es podrien identificar elements com la brea, el betum, el sílice o herbes aromàtiques, que formen part de les receptes egípcies, gregues i posteriorment medievals utilitzades en processos d'embalsamament.