cultura

predileccions

Lowell vs Bishop

SSi m'obliguen a triar, continuo considerant que Bishop és molt superior a Lowell com a poeta, prosista i traductora. Però entre poc i massa

Nor­mal­ment, amb el temps, la tra­dició literària de cada país acaba posant cada cosa al seu lloc. I dic amb el temps perquè mai no és de manera imme­di­ata i sem­pre és a llarg ter­mini.

L'1 de març d'aquest any es van com­plir els cent del nai­xe­ment Robert Traill Spence Lowell IV, que nosal­tres conei­xem com a Robert Lowell i els seus amics més íntims conei­xien com Cal a seques. La com­me­mo­ració no ha aixe­cat gens d'entu­si­asme, a banda de la publi­cació paral·lela d'un nou volum de Selec­ted Poems i una nova mono­gra­fia de Kay Red­fi­eld Jami­son, espe­ci­a­lista en la bipo­la­ri­tat, que no farà altra cosa que entor­pir la lec­tura de l'obra de Lowell.

Recordo per­fec­ta­ment que els de la meva gene­ració vam créixer a l'ombra de la lec­tura obli­gatòria de reculls com Life Stu­dies (1959, 1968), Imi­ta­ti­ons (1961), For the Union Dead (1964), Near the Ocean (1967), Note­book (1970), The Dolp­hin (1973) i Day by Day (1977). Era un pecat gravíssim si t'atre­vies a sal­tar alguna d'aques­tes fites poètiques de Lowell. També recordo que al llarg de la dècada dels sei­xanta i els setanta hi havia l'estra­nya mania de vin­cu­lar inex­tri­ca­ble­ment la car­rera de Lowell amb la car­rera d'Eli­za­beth Bis­hop, d'exi­gir que els lec­tors es posi­ci­o­nes­sin a favor de l'un o de l'altra. Si t'agra­dava Lowell, Bis­hop havia d'anar de segona i a l'inrevés. Jo sem­pre apos­tava per Bis­hop, una acti­tud ago­sa­rada i con­si­de­rada greu­ment equi­vo­cada. Per nas­sos, Lowell havia de ser el cim indis­cu­ti­ble de la lírica del moment.

Amb el pas dels anys, la situ­ació s'ha inver­tit del tot i Lowell va a remolc de Bis­hop. Quina iro­nia! Bis­hop s'ha impo­sat com la poeta nord-ame­ri­cana de la post­guerra, sense dis­cus­si­ons. S'ha gene­rat una autèntica indústria al vol­tant de la seva obra en vers i prosa, quan sem­pre havia estat con­si­de­rada una escrip­tora exqui­sida però menor davant del gegant Lowell.

Ara tot és Bis­hop i Lowell ha que­dat pràcti­ca­ment arra­co­nat, llan­guint a l'ombra exu­be­rant i tri­om­fant que pro­jecta l'autora de North and South (1946), Cold Spring (1955), Ques­ti­ons of Tra­vel (1965) i Geo­graphy III (1976).

Si m'obli­guen a triar, con­ti­nuo con­si­de­rant que Bis­hop és molt supe­rior a Lowell com a poeta, pro­sista i tra­duc­tora. Però entre poc i massa. No m'agrada que els dos poe­tes sem­pre hagin d'anar apa­re­llats i no m'agrada que em for­cin a triar.

Ara la balança s'inclina des­ca­ra­da­ment a favor de Bis­hop, però el temps i la tra­dició aca­ba­ran posant les coses a lloc i tin­drem Bis­hop i Lowell, des­vin­cu­lats i ava­lu­ats en la seva justa mesura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia