música
Howlin' Dogs tanquen un gran Black Music
La banda gironina va cloure diumenge la 16a edició del festival, amb una trentena de concerts i 11.000 espectadors
El mateix cap de setmana de la mort del pare fundador Chuck Berry –que va actuar al festival el 8 d'abril del 2005–, el Black Music Festival ha tancat la seva 16a edició i ho ha fet “amb la sensació d'haver viscut una de les millors edicions de tota la història”, segons els organitzadors. Vora 11.000 espectadors han assistit a la trentena de concerts i activitats que han tingut lloc durant divuit dies, del 2 al 19 de març, en setze espais de set localitats diferents, sobretot Salt i Girona, però també Bescanó, Fornells de la Selva, Barcelona, Perpinyà i Reus. El Black Music Festival del 2018 tindrà lloc entre els dies 1 i 18 de març i “continuarà explorant en la recerca de nous públics i nous valors de la música, així com en l'expansió territorial”.
“Enguany estem especialment contents de la programació a diferents zones de la Girona i Salt. Hem arribat fins a cinc barris diferents i l'espectacle itinerant de LaDinamo que es va fer pels carrers de Salt crec que va fer molta feina”, afirma el director del festival, Pau Marquès, que també destaca la varietat creixent de públics a la qual el Black Music està acostant la música d'arrel afroamericana i la consolidació del projecte pedagògic de la Black Music Big Band, que dissabte passat va actuar amb Brodas Bros al multitudinari i familiar Black Music Pícnic, al parc del Migdia. Les entrades exhaurides als concerts de Gloria Gaynor i Chinese Man han estat alguns dels “punts culminants” d'aquesta edició, juntament amb l'alt nivell mostrat per grups i solistes com ara The Suffers, Ala.ni i els francesos Electro Deluxe, en la seva memorable col·laboració amb la Girona Jazz Project Big Band.
Els últims udols
El Black Music 2017 es va tancar diumenge a l'Auditori de Girona amb la formació gironina Howlin' Dogs , que hi va presentar el seu primer disc , just quan està a punt de començar a enregistrar el segon, tal com va anunciar el cantant Smoking Bambino per introduir un tema inèdit del nou treball. El quintet va presentar un repertori basat fonamentalment en les work songs o cançons de treball recollides sobre el terreny –les plantacions, les fàbriques, les presons– pels cèlebres etnomusicòlegs nord-americans John i Alan Lomax. Un punt de partida interessant per a aquest projecte impulsat per Enric Teruel (guitarra, banjo i arranjaments) al qual s'han afegit músics tan veterans com competents: la guitarra solista de Lluís Figueras –complementant-se molt bé amb el teixit rítmic que creava Teruel–, la solida secció rítmica de Popi (baix) i Cheka (bateria) i un Smoking Bambino que, de la timidesa inicial (Go' way Devil) va acabar realment posseït pel diable, amb els seus balls convulsos, però sobretot amb una creïble i apassionada interpretació de clàssics pantanosos com ara My baby got to go, Long John, Sail on, Poor boy, Work song, Whoa Buck, O'Berta, Tamping Ties i, ja en els bisos, Hey Joe i Stackerlee. Va haver-hi de tot: des de moments molt elèctrics, que recordaven Led Zeppelin o The Doors, fins a un treva acústica, i fins tot humor animal: els gossos udoladors van dir que venien de l'exposició canina celebrada al veí Palau de Fires.