En cadaquesenc, si us plau

Parlar cadaquesenc no és cosa d'aficionats, és molt fàcil caure en algun parany. Hi ha qui creu que només cal posar articles salats a tot arreu i per això els qui arriben a Cadaqués de cap de setmana o de vacances s'afanyen a dir a “sa costa”, però resulta que els cadaquesencs diuen “la costa”; d'acord que diuen “sa cadira” però compte perquè diuen “la taula”. Són algunes de les singularitats que es van posar sobre la taula en la primera trobada Jo també parli cadaquesenc, i no es va aclarir per què passen aquestes coses però els mateixos organitzadors de la trobada admeten que “a vegades els cadaquesencs són una mica especials”. En tot cas la iniciativa ha estat tot un èxit, amb més d'una vuitantena de persones que han compartit paraules, expressions, cançons i fins i tot alguna cosa per menjar, tot ben de Cadaqués: a cada platet de llaminadures que una de les participants havia portat, hi havia un petit rètol amb alguna d'aquestes paraules que només entenen ells, com papanell (la llagosta), o patotxo (feix de llenya)... En aquesta primera trobada, que va tenir lloc a la Societat l'Amistat de Cadaqués dijous, hi va haver batalletes i intercanvis, recollint com cada cosa es diu a cada casa. No es pretenia fer una trobada científica ni d'experts: “És el nostro parlar, tothom aprén de tothom”, resumeix Àngel Juàrez, que juntament amb Gerard Duran i Dionis Baró són els impulsors de la trobada i van ser els fils conductors de la reunió.

Tot va començar temps enrere amb una plana a la xarxes socials titulada Jo també parli cadaquesenc. Al principi només s'hi apuntava gent del poble, però ara ja hi ha uns cinc-cents seguidors, una mica de tot arreu, de la Catalunya del Nord, o de les Illes Balears, i entre tots comenten paraules, expressions i comparen com les diuen els uns i els altres, o com les sentien a dir. L'èxit a les xarxes va donar peu a un programa en l'emissora de ràdio local, i a la trobada de dijous. Tot i aquest primer èxit, els organitzadors no aclareixen si es repetirà cada any, però alguna cosa es farà de cara a l'hivern, passats dels mesos d'estiu, que a Cadaqués porten molta feina a tothom. Entre les pistes que han sorgit arran de la trobada alguns suggereixen “una obra de teatro en cadaquesenc”.

Rere les formes disteses, però, també hi ha la preocupació que l'especificitat d'aquest parlar desaparegui. “Si a sa casa es parla, molt bé, si no es perd. És un tresor, un signe d'identitat que s'ha de cuidar”, diu Juàrez.