Julieta en síntesi

La que un dia va ser batejada com la Frida Kahlo de l'escena independent llatinoamericana, Julieta Venegas, es va treure i posar totes les etiquetes en el concert de dissabte a la nit a l' Auditori de Girona, i amb què el festival Strenes obria l'escenari a cantants internacionals. Venegas va presentar-hi la gira Parte mía tour amb què celebra els vint anys de la publicació del seu primer disc. Julieta en síntesi.

El so colorista de Julieta Venegas és el que explota com a acordionista folklòrica d'arrels mexicanes quan toca El presente, última cançó abans dels bisos, i fa aixecar dempeus el públic amb un missatge vitalista, que no es contradiu amb aquest deix melancòlic característic en el cantar de la cantant de Tijuana. Després, hi ha la Julieta Venegas íntima, la que sola i ensenyorida per la il·luminació, reinterpreta al piano un dels seus grans èxits, Limón y sal , amb ovació corresponent.

Acompanyada dels seus dos músics habituals, els multiinstrumentistes Matías Saavedra i Sergio Silva, Julieta Venegas també va reivindicar-se amb la guitarra de cantautora amb Canciones de amor i la delicada Debajo de mi lengua, un pop apte per a tots els públics, de melodia que s'enganxa, de lletra que es mastega mentre es taral·leja. O la cantant de balades amb Ilusión. Fins a la Julieta Venegas de sonoritat més electrònica com ara la que s'escolta amb Parte mía, que forma part de l'últim disc, Algo sucede (2015).

Amb tot, manté l'aura genuïna, l'arrel mexicana ben marcada amb les celles gruixudes; un magnetisme que li permet omplir l'Auditori i connectar amb el públic quan presenta Amores platónicos i recordar el confort que és resguardar-se en l'ideal romàntic o fer ballar fins i tot les primeres files al ritme d'Eres para mí i recuperar aquella Julieta Venegas que feia equilibris també amb el rap.

Durant les gairebé dues hores de concert i una vintena de cançons, Julieta Venegas va recordar que un no s'ha d'avergonyir d'un repertori popular, no exempt de qualitat, i dels èxits, com ara Lento, Andar conmigo o Me voy , que un dia s'escriu pensant en el final d'un amor imperfecte i al cap dels anys és la cloenda perfecta.