El castell d'Esponellà recupera la seva esplendor

Fins al 1997, l'estat d'abandonament del castell d'Esponellà era total i es feia difícil distingir-lo enmig de la pinassa, tot i la seva situació privilegiada al capdamunt d'un turó des del qual, antigament, es dominava el poble, les vies de comunicació i el pas del Fluvià des de la banda de ponent. Aquell any, però, es va dur a terme una primera neteja i, dos anys després, es van iniciar les primeres excavacions. Al mateix temps, es va senyalitzar mínimament l'espai amb algun plafó explicatiu. Les actuacions, però, es van aturar el 2002 i no es van reprendre fins al 2012. A partir d'aleshores, les intervencions han estat ininterrompudes, la qual cosa ha permès millorar considerablement la consolidació i l'estat de manteniment del recinte; i, igualment, augmentar el nivell de coneixement d'aquesta fortalesa que, des de finals del segle XIV, va esdevenir el centre d'una important baronia.

Tradicionalment, les intervencions s'han fet a partir de camps de treball, organitzats per la Coordinadora de Lleure del Pla de l'Estany; i d'algunes campanyes d'excavacions i consolidació, que han estat finançades per la Diputació de Girona i l'Ajuntament d'Esponellà. Els primers anys, les excavacions es van centrar a la part més alta del castell, on es va poder recuperar un recinte de grans dimensions, parcialment pavimentat, que havia fet les funcions de pati d'armes i d'era. També s'hi va descobrir una enorme cisterna d'aigua. Al nord-est i a tocar de la muralla, es va localitzar una petita habitació en la qual van aparèixer dos fragments de cadena, la qual cosa va fer que fos batejada amb el nom de “presó”.

Les excavacions també han permès recuperar l'antic fossat que envoltava el castell i, al mateix temps, descobrir la petjada que hi van deixar algunes remodelacions i conflictes bèl·lics. En el primer cas, la localització de la llinda d'una porta amb un ocell gravat, escut dels Corbera, ha permès als arqueòlegs concloure que la remodelació del segle XV hauria estat patrocinada per aquesta família, que també hauria finançat les obres a l'església de Sant Cebrià. També es dona la circumstància que les obres del pont d'Esponellà es van enllestir el 1442, quan Margarida de Corbera era la senyora d'Esponellà. Tot plegat, doncs, apunta a un període de fort creixement durant la primera meitat del segle XV. A partir del 1462, però, el castell es veurà afectat de ple per la guerra civil i les revoltes remences.

Aquest darrer any, els treballs d'excavació s'han centrat en el sector de la torre semicircular de l'entrada; i, al mateix temps, en les habitacions situades a la part inferior del castell, a tocar de l'antic camí que comunicava el poble amb Banyoles i que es va abandonar a partir del 1903, quan es va construir la carretera actual. Una d'aquestes correspon a una estança noble, amb una porta i una arcada interior tallades en alabastre i bellament decorades. Tot i que encara no s'ha excavat del tot, els arqueòlegs assenyalen la possibilitat que aquesta sala correspongués a l'antiga capella de nostra senyora de l'Esperança, que es va tancar al culte el 1647, després de la mort del canonge Pere Pifarré. En tot cas, els investigadors esperen que aquest misteri, així com el millor coneixement del conjunt del recinte, puguin aclarir-se a partir de les properes campanyes d'excavacions.