“Els poemes són una escultura que cal polir”

No em creia el que passava. Estava i estic encara emocionadíssima. Unes setmanes enrere m'havia trucat el conseller de Cultura per anunciar-me la possibilitat que em concedissin aquest reconeixement. Però només era una possibilitat, cap a Sant Jordi m'ho confirmarien. Com que ja s'acostava Sant Jordi i no em deien res, ja m'havia fet a la idea que seria que no. Imagini's la meva alegria, ara! Estic molt contenta. Entenc perfectament el que representa, per a mi, per als meus companys de la ciència-ficció, per a les dones, perquè sempre he defensat els més febles en la meva obra i per això crec que és un reconeixement per a ells també.

Faig poemes des de ben jove. Tinc publicades més de mil pàgines de narrativa i 1.400 de poesia. He publicat vuit novel·les i dos volums amb les meves obres completes. També dietaris, tot i que això ja ni ho compto. Ara està a punt de reeditar-se La capellana, amb pròleg de Sam Abrams, editada per Pagès i per la Diputació de Lleida per mitjà de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Van començar fa quatre anys amb l'homenatge que em va fer l'Ajuntament de Lleida. Com que havia regentat també durant 17 anys una farmàcia a Llorens del Penedès, allà també em van fer un homenatge. Llavors, a Riba-roja, i a un institut de Salou, que era el poble on vam estiuejar durant molts anys. La Laura Borràs em va convidar llavors als Dilluns dels Poetes a la biblioteca. Hi anava molt poca gent, però quan hi vaig anar jo es va omplir. També al Cafè del Teatre de Lleida, en un acte que van fer, la gent s'havia d'estar dreta perquè no hi havia lloc. Ara, el 10 de maig, l'Ajuntament de Lleida em donarà la medalla del mèrit cultural.

Sí, i estic molt emocionada. Fa uns anys van començar a fer-me homenatges. Ara, el que em fa més il·lusió és que el meu fill, que no ha vingut a cap acte d'homenatge, sí que vindrà a la creu de Sant Jordi. Això m'emociona moltíssim!

Abans de farmacèutica ja era escriptora. Ja tenia tres o quatre poemes escrits. Devorava els llibres des de petit, tots els que em queien a casa. El pare en tenia nomes tres o quatre. Un era de poemes de Verdaguer. Me'ls feia llegir en veu alta, dalt d'un tamboret a la cuina a la casa de Cervera. Aquella casa i aquell hort han estat molt presents després en la meva obra.

Sí, una gran influència, com Vinyoli. Hi vaig arribar a través de la llengua, que vaig haver d'aprendre arran d'una oferta professional. Per mi els poemes són una escultura, i els vaig treballant i polint, mentre que una novel·la m'abdueix.