patrimoni històric
L'origen d'un gran llinatge
casa forta
El casal de Mont-Rodon va donar nom a una família de destacats personatges
L'edifici es va poder recuperar en els anys vuitanta gairebé de l'estat ruïnós i ara camina amb pas ferm cap als mil anys d'història
Cavallers, bisbes, sanguinaris protagonistes de la Guerra de Successió i fins i tot el tutor del rei Jaume I tenen l'origen al casal de Mont-Rodon, una fortificació aixecada en un punt no massa alt de la comarca d'Osona però prou elevada per tenir ben controlades les seves terres. Situat al terme municipal de Tona des que a la meitat del segle XIX els seus propietaris ho preferissin per motius econòmics però lligat de sentiments i a la història de Taradell, és precisament l'historiador taradellenc i sacerdot Antoni Pladevall una de les persones que més ha aprofundit en el coneixement dels Mont-Rodon. Obres com ara Guillem de Mont-Rodon, mestre del temple i tutor de Jaume I o Mont-Rodon, títols en què es basa aquest article, en són una clara mostra.
Es creu que l'origen del casal de Mont-Rodon es remunta a les primeres dècades del segle XII, tot i que no es té constància documentada de la seva existència fins a mitjans del XV, quan s'hi fa una primera gran actuació de rehabilitació. Segons explica Pladevall, en documents del 1128 sí que s'han trobat referències al llinatge dels Mont-Rodon “amb fortalesa a la zona”, que ben bé podria ser una construcció situada al mateix punt en què avui hi ha el casal. L'edifici, de planta gairebé quadrada, també deixa pistes de la seva longevitat, ja que en la seva façana s'hi poden apreciar elements gòtics, però també es conserva part de l'obra romànica.
El casal de Mont-Rodon era una casa forta o petita fortificació ocupada pels Mont-Rodon, una família de destacats cavallers vinculats al castell i als senyors de Taradell durant l'edat mitjana. Així doncs, l'edifici que estem explicant havia de tenir elements de defensa com ara espitlleres –encara se'n poden veure algunes– i també torres de vigilància. Aquest tipus de construcció va ser mutilat per part de les tropes borbòniques just després de la Guerra de Successió perquè el casal perdés força com a fortalesa i assumís un nou rol de simple casa de masovers. De fet, es té constància que el llinatge Mont-Rodon hi resideix de manera habitual fins a mitjans segle XV, quan la família comença a comprar cases a Vic i a Barcelona i es va disseminant. En els documents que aporta Antoni Pladevall també s'hi explica que el cognom Mont-Rodon es dilueix en la història a partir del segle XVIII, i finalment la propietat acaba en mans dels marquesos de Saudín, que el 1970 s'ho venen a la família Margenat. El casal entra en una etapa de decadència que també afecta la petita capella romànica ubicada just al costat de la casa principal. Sense cap interès per part del propietaris per rehabilitar el patrimoni que s'està perdent, a Osona s'engega a finals dels 70 una campanya liderada per Pladevall per no deixar caure ni el casal ni l'ermita.
Les pedres reneixen
Amb la primera empenta de la Generalitat –s'hi va fer una rehabilitació per evitar l'enrunament i es va començar a protegir legalment el patrimoni–, és a partir del 1981 que les pedres comencen a renéixer. I ho fan de la mà d'un particular, el taradellenc Ramon Costa, que aixeca de nou l'emblemàtic edifici i, tal com remarca Antoni Pladevall en les seves obres dedicades a Mont-Rodon, “ho fa amb especial sensibilitat i bon gust”.
Guillem de Mont-Rodon
Entre tots els personatges sorgits del llinatge dels Mont-Rodon, el més reconegut és el cavaller Guillem de Mont-Rodon. Al llarg de la seva vida (1165-1225), va servir el rei Pere I el Catòlic, va ser mestre templer i, per la seva posició tan respectable dins la societat, es va acabar convertint en el tutor de Jaume I.