Crítica
Les llàgrimes d'un home cansat
Mentre una banda desafinada toca El Danubi blau a prop d'una plantació de canya al Brasil, els ulls d'un home austríac s'humitegen. Fa anys que aquest home, l'escriptor Stefan Zweig, vaga exiliat pel món: és un jueu amenaçat pel nazisme. És un escriptor cèlebre ben acollit, fins i tot homenatjat, allà on va, però amb aquests ulls humits (els de l'actor Josef Hader, que fa un treball admirable que passa tan vivament, com subtilment, per les emocions reflectides al seu rostre) la directora de Stefan Zweig: adiós a Europa, Maria Schrader, vol suggerir la dolorosa experiència de l'exili, l'enyorança del lloc al qual no es pot tornar, el cansament d'un home. Aquesta escena correspon a un moment en què encara havien de passar uns anys fins que, junt amb la seva segona esposa (Lotte Elizabeth Altman), Zweig se suïcidés el febrer de 1942 a Petròpolis, però s'hi anuncia el sentiment de qui, als 60 anys, no va creure's capaç de continuar una nova vida mentre temia l'expansió del nazisme.
Amb un excel·lent sentit de l'el·lipsi, la també guionista Maria Schrader, que fins ara havia destacat com a actriu, estructura la pel·lícula en cinc capítols/blocs i un epíleg relatiu al després immediat al suïcidi posat en escena d'una manera intencionadament pudorosa (els cadàvers només es mostren reflectits en un mirall en un instant fugaç) que contradiu la sensació que a vegades pot tenir-se que la forma és menys complexa que el contingut dramàtic. En tot cas, entre homenatges públics i converses privades, s'hi aborda el tema del compromís de l'artista amb la societat (encara més en uns temps convulsos) i el conflicte entre les necessitats personals i el deure moral amb els altres, com ara en una esplèndida seqüència en un pis a Nova York en què Zweig es troba amb la seva primera esposa, Friderike Maria Burger, interpretada per la gran Barbara Sukowa. Amb respecte pel personatge, però sense fer-ne una hagiografia, tot s'hi aborda de manera sensible i complexa en aquest film extraordinari, interessantíssim, que repica en l'Europa actual.