Tots els horrors del mal

El mal exis­teix i amb totes les seves cares més ferot­ges, bru­tals i inhu­ma­nes. Això es desprèn amb tota la cru­el­tat d'Amics per sem­pre, de Lluís-Anton Bau­le­nas, premi de novel·la Ciu­tat d'Alzira que acaba de publi­car Bro­mera.

Ho explica amb tots els ets i uts Fer­ran Simó, el nar­ra­dor, un mun­ta­dor de cale­fac­tors que, per des­tins pro­fes­si­o­nals, es va tro­bar al mig de la guerra dels Bal­cans l'any 1991, quan Eslovènia i Croàcia llui­ta­ven per la seva inde­pendència. Sense ni ado­nar-se'n, va anar a caure a l'ofi­cina d'un cap mili­tar iugos­lau que coman­dava un des­ta­ca­ment de sica­ris que es dedi­ca­ven a la tor­tura més sofis­ti­cada amb els ene­mics. És a dir, tots els que no fos­sin ser­bis. Als para­mi­li­tars “els encan­tava tallar les parts del cos que sobre­sur­ten: collons i ciga­les en els homes; ore­lles, nas­sos, dits, pits i lla­vis (de dalt i de baix) en les dones... i ho dona­ven als gos­sos per dinar”. Això va fer que de tor­nada a Bar­ce­lona uns mesos després, el juny del 1992, se sentís “con­ver­tit en gos” i “amb el mal ficat al cos”.

En l'estada pro­fes­si­o­nal als Bal­cans es va fer amic d'una família cro­ata, que el van con­vi­dar a pas­sar uns dies de vacan­ces. Un temps que va coin­ci­dir amb la sor­pre­nent ocu­pació del llo­ga­ret per les for­ces sèrbies. Va ser dels pocs sobre­vi­vents que no van exe­cu­tar perquè no era croat. Però va anar a caure a mans de Jelena Dra­go­vic, amant del gene­ral Klada, paladí de la neteja ètnica, que el va tenir escla­vit­zat durant mesos a la seva residència ofi­cial, lli­gat amb una corda i fent-lo par­ti­ci­par de totes les bar­ra­bas­sa­des: “Per culpa seva he estat tes­ti­moni tant de la cru­el­tat més extrema, com també del mal més abso­lut.”

Fer­ran Simó va ser des­lliu­rat el dia que els cro­ats van bom­bar­de­jar el coman­da­ment serbi i van matar el gene­ral, però va que­dar a les mans de la seva tor­tu­ra­dora, Jelena Dra­go­vic. Aquesta el va dei­xar viu però el va amenaçar que ja ani­ria a Bar­ce­lona un temps després a pas­sar comp­tes pen­dents.

I és la tor­nada a la Bar­ce­lona entu­si­asta que pre­pa­rava l'Olimpíada del 92, vibrant amb l'eslògan d'Amics per sem­pre, el que des­con­certa Fer­ran Simó. Dos mesos inten­sos com­pa­rant el cal­vari que vivia els Bal­cans amb l'eufòria dels cata­lans.

Amb una depressió pro­funda i la neces­si­tat de can­viar de nom i de per­so­na­li­tat, es fa amic de dues noies amb poques con­vic­ci­ons i sense feina que li han de mar­car els pri­mers mesos de retorn, a la vegada que s'haurà d'enfron­tar amb el seu pare, com en l'ado­lescència. Els fan­tas­mes dels Bal­cans res­sus­ci­ta­ran amb un Volvo conduït per un des­co­ne­gut que el seguirà a distància.

Novel·la tre­pi­dant, cine­ma­togràfica, ben estruc­tu­rada, d'un llen­guatge dinàmic i amb com­pa­ran­ces con­ti­nues entre els esclats d'ànim des­me­su­rats que va tro­bant en la seva tor­nada a Cata­lu­nya amb l'odi, cru­el­tat i el mal que va patir als Bal­cans. Una pola­rit­zació d'eufòria i depressió que es va accen­tu­ant i no li per­met retro­bar la sere­ni­tat vital d'abans d'anar-se'n als Bal­cans. Les con­tra­dic­ci­ons de les noves ami­gues l'aca­ba­ran de des­con­cer­tar. I les sor­ti­des a ciu­tats olímpi­ques com ara Vic, la Seu d'Urgell i Banyo­les, amb el mis­teriós Volvo per­se­guint-lo, i la sor­pre­nent retro­bada amb la seva tor­tu­ra­dora sèrbia, afe­gi­ran més incom­prensió al seu estat vital.

El relat exem­pli­fica el mal d'aque­lla guerra, de totes les guer­res, en tota la seva cru­el­tat i dolor, agreu­jat per la pas­si­vi­tat dels governs i ins­ti­tu­ci­ons mun­di­als. Els estats de gràcia gene­rats per esde­ve­ni­ments rela­ci­o­nats amb els amics per sem­pre olímpics poc podran alleu­ge­rir la tragèdia vis­cuda.