Recordant l'Estació
Un documental recupera la cronologia del barri de l'Estació de Sallent, que va ser desallotjat i enderrocat per la inestabilitat del subsol
L'autor centra la cinta en les vides dels veïns per armar un relat que vol ser “un homenatge”
A l'entrada de Sallent, pràcticament davant les instal·lacions d'Iberpotash, hi ha una gran esplanada que ha de ser urbanitzada. Mirant-la avui, ningú diria que en aquell indret, no fa pas tants anys, hi havia un barri atapeït de vida, ple de cases, amb més de 300 famílies. Un barri obrer i miner, d'aquells que saben sembrar identitat pròpia: el barri de l'Estació.
La història, a grans trets, és coneguda per molts, sobretot per les 322 famílies que van haver d'abandonar casa seva. Però com diu José Carlos Rodríguez –que hi va néixer i créixer–, pot ser que no sigui així per a les noves generacions. Ell és l'artífex del que serà el primer document que es realitza sobre la història de l'Estació: el llargmetratge L'Estació, el meu barri, que s'estrenarà aquest dissabte.
Rodríguez explica que el documental no està fet amb l'objectiu de buscar culpables, sinó que es tracta d'un treball de “record i d'homenatge a totes aquelles persones” que amb les seves mans i el seu cor van ajudar a construir i donar vida al barri. Sobre el paper, la cronologia dels fets sempre serà freda, llunyana: un subsol inestable, una empresa minera que l'explotava, filtracions d'aigua, moviments de terres, esquerdes a les cases, trasllat dels veïns i demolició dels habitatges. Però la història sempre és diferent quan la vius, com ha estat el cas de molts sallentins, que són els protagonistes d'un documental que, de segur, farà plorar. Emoció, nostàlgia, indefensió i ràbia són alguns dels sentiments que hi expressen els veïns, que tot i això saben fer el cor fort per recordar amb un somriure com de bé s'ho passaven quan muntaven festes com ara les Enramades.
L'autor de la cinta explica que ara era el moment de fer-la. Al cap i a la fi, la història d'aquest barri està arribant ja al final. En aquests moments, s'està acabant de definir un futur urbanístic –no edificable– per rehabilitar els terrenys, ara abandonats. I el que pretén Rodríguez és recuperar i mantenir la memòria històrica “d'un barri que mai més tornarà a existir” abans que la nova fisonomia l'acabi d'esborrar del tot.
Temps de polèmica
Tot i que no és el leitmotiv del documental, la polèmica també hi té un lloc, com no podia ser de cap més manera. El barri es va construir als anys seixanta sobre els límits de l'antiga mina Enrique, que es va explotar del 1932 al 1975, quan es va veure afectada per unes filtracions d'aigua provinents del riu Llobregat que van provocar grans cavitats i dissolucions al subsol. Mentre això succeïa, a la superfície el barri s'anava fent gran amb la construcció de noves edificacions. Fins i tot, el 1985, quan la mina feia anys que estava tancada, es va fer reurbanitzar la zona. A principis dels noranta es van començar a detectar les primeres esquerdes i “amb el pas del temps l'estabilitat i les festes del barri es van anar substituint per reunions, manifestacions, desallotjaments i molts anys de lluita”. La gestió que en van fer les diferents administracions ha estat i és encara molt criticada per la majoria de ciutadans.
En el documental, a banda dels veïns, hi apareixen els tres darrers alcaldes –Jordi Moltó, Mirella Cortès i David Saldoni, l'actual– i també un testimoni de l'empresa Iberpotash. Tot i que no s'assenyala a ningú –tal com repeteix Rodríguez l'objectiu no és buscar culpables–, sí que l'espectador es podrà fer un dibuix mental a partir de les declaracions de tots ells.
L'estrena, a l'institut on es van fer tenses reunions
El documental s'estrenarà aquest dissabte a les cinc de la tarda a la sala d'actes de l'institut de secundària Llobregat, un lloc que no s'ha escollit a l'atzar. Allà els veïns van fer tenses i llargues reunions amb l'Ajuntament de Sallent i l'Incasòl.
Dissabte es tornarà a projectar el documental a dos quarts de vuit del vespre. I es tornarà a projectar el dia 20 de maig, també en dues sessions. Les entrades costen 5 euros i ajudaran a permetre que el documental arribi a festivals de cinema de temàtica social. Amb la mateixa idea, també es vendrà el treball en DVD.
El documental ha estat finançat amb una campanya de micromecenatge que ha aconseguit recollir 3.585 euros i ha estat produït per Estudi 32, que dirigeix el mateix José Carlos Rodríguez. L'Ajuntament de Sallent hi ha aportat 3.000 euros.