Los Guardians del Pont: “És horrorós caure en la rutina”

Los Guardians del Pont o LGP , el grup de heavy metal format per tres històrics del rock empordanès –Quim Mandado (veu i baix) i Martín Rodríguez (bateria), de Sangtraït, i Joan Cardoner (guitarra)– ha publicat el seu tercer disc, Camí d’Hiperbòria ( Discmedi ) i el presentarà oficialment en directe el divendres 16 de juny a la sala La Mirona de Salt (23 h, 12 i 15 euros). En aquest disc, gravat als estudis Tape Tone de Terrassa i produït pel mateix grup, hi han col·laborat José Luis Campuzano, Sherpa, antic cantant i baixista de Barón Rojo, que canta en català amb Mandado el tema Hiperbòria (Paradís ocult); Jofre Bardagí, de Glaucs, amb qui LGP va coincidir a la Banda Impossible del Canet Rock 2015 i que fa cors a totes les cançons del disc –“és un gran cantant”, diuen els Guardians sobre Bardagí–, i Pemi Rovirosa, de Lax’n’Busto, que toca la guitarra acústica a Promeses al vent i L’oblit.

Tot i alguns detalls que semblen crear un lligam narratiu entre les cançons, els membres de LGP remarquen que aquest “no és un disc conceptual”, però en canvi hi ha cançons vinculades als dos discos anteriors del grup: l’obertura, Nord enllà, fa referència al personatge de Rockferatu, que donava nom al seu primer disc (2010) i ara va a la recerca d’Hiperbòria, una regió gairebé paradisíaca situada literalment “més enllà del nord”, segons la mitologia grega. I la cançó Condemnada, del nou disc, connecta amb La mirada de Medusa, de Sancta Sanctorum (2013) i dona veu al personatge de Medusa, que va ser desterrada a Hiperbòria.

“Camí d’Hiperbòria parla d’una recerca espiritual per intentar trobar resposta a les preguntes que sempre s’han plantejar els filòsofs: Qui som? D’on venim? On anem?”, afirma Quim Mandado, que ha assumit bona part del pes compositiu del disc i, en l’aspecte musical, ha provocat una evolució en aquest grup format per músics amb tant de currículum. “Des que en Quim compon i fa els arranjaments, tots hem millorat com a instrumentistes, perquè ell ens planteja reptes importants que ens incentiven. No som un grup progressiu, però hi ha coses en aquesta línia: ritmes més elaborats que canvien contínuament. Hem evolucionat, perquè si no és millor quedar-se a casa. És horrorós caure en la rutina”, afirmen Cardoner i Rodríguez, que lloen també el seu company Mandado com un cantant cada vegada més versàtil: “És un segon Dio.”

Els membres de LGP destaquen especialment que, per gravar aquest disc, han capgirat la metodologia habitual: no van poder assajar aquestes cançons junts al local per les feines respectives, però van arribar a l’estudi amb referències MIDI que, com si fossin partitures electròniques, els van marcar estrictament les pautes per anar gravant les veus i els diferents instruments, i les bateries, que generalment sempre gravaven al començament del procés, aquest cop van quedar per al final. “Tot i així, el feeling humà no s’ha perdut en absolut.”

El primer videoclip del disc, Promeses al vent, es va filmar a l’ermita de Sant Martí del Corb, a les Preses, amb la direcció de Pere Pastor, responsable també del web i autor de la portada del disc, que inclou dibuixos de Laura Cabrer Bestard. LGP també ha gravat l’havanera La sirena i la lluna, adaptant-la al seu estil, per a un disc d’homenatge al compositor Josep Bastons.