Un pam de llengua

El 7 de març hi va anar Matthew Tree a presentar De fora vingueren. Al cap de dos dies, allà mateix, Rafel Nadal va passejar-hi La senyora Stendhal. Pau Vidal és dels últims que hi han anat, no per una obra seva sinó per un llibre que ha prologat amb molta traça: Un pam de llengua, presentat el 5 de maig. Parlo de la biblioteca comunal d’Escaldes-Engordany, a Andorra. No és l’antiga biblioteca que hi havia a la cinquena planta de l’edifici del Comú sinó la que ocupa dues plantes del Centre d’Art, des del 24 de novembre del 2015, al cor de la parròquia d’Escaldes.

Pau Vidal va rebre l’encàrrec del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra, la presidenta del qual és Teresa Cabanas i la vicepresidenta, Maria Cucurull. Què et semblaria escriure un pròleg per a un llibre que té 26 articles i 27 autors? Prou. Tots aquests articles són de llengua? Tots. I tots són recents? Parlem-ne. Hi ha un article de Josep Pla, escrit el 1928. Un d’Albert Jané, de 1978. Un de Joan Solà, de 1994. Un de Carme Riera, del 2013. Tots els altres es van publicar el 2016. Aleshores m’imagino Pau Vidal posant-se les ulleres de prop, deixant passar dos, tres..., quatre segons d’intriga. Traient el mòbil. Aixecant-se de cop. Som-hi.

En el pròleg explica el que tan bé va saber explicar de paraula: l’origen dels articles d’Un pam de llengua. Jo hi afegiré dates per fer-ho més històric i, perdó, menys amè.

El 18 d’agost del 2002 Enric Gil va crear InfoMigjorn. Primer formava part de la llista Migjorn sobre llengua i, més tard, es va convertir en un butlletí informatiu independent. L’1 de setembre del 2008 se’n va fer càrrec Eugeni S. Reig, la tasca del qual Vidal va lloar amb tota la raó. Quina feinada (no remunerada) seleccionar quatre vegades per setmana els escrits més interessants que es publiquen sobre llengua catalana! “Jo em posaria a plorar només d’imaginar-m’ho”, escriu Vidal. Doncs Reig, de manera incansable, va anar complint aquesta missió de recollir notícies de premsa, articles, ressenyes, informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres i tota mena d’informacions relacionades amb la sociolingüística, la gramàtica històrica, la dialectologia, la normativa... El 15 de maig del 2014, amb motiu del número 1.000 d’InfoMigjorn, Bernat Puigtobella li va preguntar quantes persones treballaven en l’elaboració d’InfoMigjorn. “L’elabore i l’envie jo tot sol”, va confessar Reig. “No en guanye, de diners. Treballar per la meua llengua és un honor i una satisfacció.”

L’1 de gener del 2016 Reig va fer un pas al costat i la Xarxa de Mots es va fer càrrec d’InfoMigjorn. Isabel Casadevall, Jordi Palou i Ramon Torrents en van agafar el relleu. “A la voluntat de formigueta hi afegeixen la capacitat visionària de saber llegir els temps.”

Són ells tres els qui han seleccionat 26 articles de llengua entre més de 500. Val la pena llegir-los i que aquest petit esforç sigui un visca a InfoMigjorn i un agraïment al Centre de la Cultura Catalana d’Andorra. I a tu, Pau, of course.