Expectants per la difusió

L'anunci públic de qualsevol canvi que a priori pugui semblar interessant turísticament o la implantació de futures ofertes culturals en un municipi normalment es converteixen en un pol d'atracció bastant infal·lible. Quan totes aquestes novetats tenen com a escenari nuclis petits, com és el cas de Santes Creus, de seguida s'hi fa evident si hi ha un augment de l'afluència; i això, almenys en el pla teòric, fa pensar que d'alguna manera pot beneficiar els negocis de la zona. Tal com explica en Manel, el cap de menjador de l'hostal Grau –situat al número 3 del carrer Pere el Gran, i el qual, a més de restaurant, disposa de 14 habitacions–, des que a finals de novembre el Departament de Cultura va comunicar oficialment que les restes del rei Pere II el Gran s'exhumarien i que la tomba del monestir de Santes Creus on es troben no ha estat profanada, «sí que es nota que hi ha una mica més de visitants», si bé matisa, però, que «no hi ha cues». Respecte a les pernoctacions, la propietària, Maria del Carme Grau, afegeix que «en aquesta època de l'any mai hi solen haver gaires demandes» i que habitualment el menjador «té una ocupació del 50%», tenint en compte que «a vegades hi ha persones que van a visitar el monestir i que després van a menjar a l'arbreda perquè ja s'ho emporten tot preparat de casa». «Els mesos de gener, febrer i març segur que hi haurà més clients, coincidint amb les calçotades. De fet, ja tenim alguns encàrrecs.»

Aquest mes, les jornades que sens dubte han estat més mogudes van ser la del 5 i el 6 de desembre, coincidint amb la celebració de la Fira de Santa Llúcia. Els altres dies, tal com també ha passat al monestir de Santes Creus, «el nombre d'assistents no és estrident, i ha anat més o menys en la línia de l'any passat», manifesta Grau: «Nosaltres hem notat una mica la crisi. D'aquí a un temps, potser sí que pel que fa als restauradors començarem a percebre més beneficis gràcies a la major difusió dels atractius de Santes Creus, ja que realment pel poble es veu i es comenta que darrerament s'hi adreça més gent interessada en la figura del rei Pere II el Gran, i crec que les coses noves sempre venen acompanyades d'altres que també ho són.»

Quan s'està al capdavant d'un restaurant, però, confessa que «la lògica no serveix de res»: «Per la Fira de Santa Llúcia vam tenir molta gent, i no ens ho esperàvem. En canvi, de vegades fem venir més personal a treballar com a reforç, i després no ens serveix de gaire.» Paral·lelament, ja com a novetat, avança que tenen pendent «elaborar una pàgina web per donar-se a conèixer» perquè són conscients que «internet és una bona eina». I hi afegeix: «D'altres variacions, en canvi, no en fem gaires: de dilluns a divendres tenim un menú que val 11 euros, i ja fa dos anys que el seu cost és exactament el mateix.»

Un altre dels emblemàtics restaurants de la zona és Cal Mosso. Es tracta d'un establiment familiar ubicat al número 1 de la plaça de Santa Llúcia, i que es troba emplaçat en una casa pairal també propera al monestir. La seva propietària, Vicenta Santiago, coincideix a assenyalar que és veritat que el nombre de visitants ha crescut lleugerament, tot i insistir: «La temporada ha estat justeta, com també ho ha estat aquest estiu passat, malgrat que oferim un menú econòmic. Almenys, el que va perfecte és que tenim reserves de gent que ja ha vingut altres anys. El pont de la Puríssima, d'altra banda, també va anar força bé, malgrat que tampoc hi va haver clients que haguessin de quedar sense taula.»

A uns 200 metres del monestir, i a tocar de la carretera que va a Aiguamúrcia, hi ha el restaurant Catalunya, especialista en cuina tradicional catalana. En la mateixa línia que els responsables dels altres establiments, el seu amo, Pere Torné, declara que «fa relativament poc que s'ha començat a parlar més obertament de Pere II el Gran i a tenir una major presència als mitjans» i, per tant, també preveu que els beneficis es comencin a notar més endavant o en jornades festives: «Es veu més gent, però tampoc ha vingut una allau. L'ocupació que tenim és molt variable: hi ha dies que entre setmana emplenem el menjador un 10%, i d'altres un 30%.» Amb més o menys afluència turística, però, és indiscutible que l'abadia és un històric reclam i, de fet, sense anar gaire lluny, 4 operadors turístics de Salamanca especialitzats en escapades han visitat fa poc el monestir de Santes Creus i el de Poblet, en una acció organitzada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i l'Oficina de Gestió de la Ruta del Cister per fer-ne promoció.