Mig segle en cinquanta films

Sitges va ajudar a donar a conèixer Sam Raimi internacionalment amb la projecció de Posesión infernal (The evil dead), un film fet el 1981 amb pocs diners que, amb la seva barreja de humor i terror i la utilització que fa del maquillatge, va influenciar en l’evolució del gènere. Aquest film de culte va inaugurar ahir al vespre a la Filmoteca una retrospectiva sobre els 50 anys de Sitges, i avui mateix es torna a projectar. Altres clàssics del festival i del gènere integren la llista de pel·lícules que s’hi projectaran (dues sessions cada una) fins al 4 d’octubre. Entre la selecció hi ha títols destacats del cinema internacional, català i espanyol: Dràcula, príncep de les tenebres (Terence Fisher, 1958), L’exorcista (William Friedkin, 1973), No profanar el sueño de los muertos (Jordi Grau, 1974), La cosa (John Carpenter, 1982), Re-Animator (Stuart Gordon, 1985), Robocop (Paul Verhoeven, 1987), Akira (Katsuhiro Otomo, 1988), Reservoir dogs (Quentin Tarantino, 1992), El día de la bestia (Álex de la Iglesia, 1995), El projecte de la bruixa de Blair (D. Myrick i E. Sanchez, 1999), Els sense nom (Jaume Balagueró, 1999), Memento (Christopher Nolan, 2000), Mulholland drive (David Lynch, 2001)...

Esteve Riambau, director de la Filmoteca, explica que “no són les 50 pel·lícules guanyadores, sinó 50 títols projectats al festival que formen part de la seva història i de la història del gènere”. “Al final, el cicle proposa una història del cinema fantàstic filtrat a través del Festival de Sitges, una panoràmica dels diversos camins del festival. No tots hi són representants, però totes les pel·lícules que hi ha són representatives.”

A banda de la seva rellevància, Octavi Martí, director adjunt de la filmoteca, destaca que també “hi ha títols que no s’han vist molt, que han marcat molt alguna edició o que val la pena recuperar”. El cicle culminarà amb la projecció de films de Guillermo del Toro, que serà el padrí del 50a edició del festival i visitarà la Filmoteca.

Esteve Riambau comenta que totes les col·laboracions que fan “són per guanyar públic, i el cinema fantàstic atrau molta gent”. “Si algú es pregunta què fa el públic de Sitges els onze mesos i mig que no hi ha festival, doncs els propers tres mesos ja el tenim col·locat a la Filmoteca”, bromeja.