“El Museu Episcopal ha d’agafar caràcter nacional”

No, per descomptat que no. El pressupost no està especificat ni per comarques ni per vegueries, sinó que va en funció dels projectes específics. La Catalunya Central té les seves característiques –quan vam començar hi havia cinc comarques, ara ja són sis, i en algun moment s’haurà de resoldre el Lluçanès– i cada comarca té la seva idiosincràsia i les seves riqueses culturals. Els directors territorials som les orelles i els ulls del conseller i la conselleria al territori, i la nostra primera feina és ser propers a totes les activitats culturals del nostre àmbit i saber quines són les necessitats i les mancances.

La sort és que el patrimoni que hi ha en aquestes comarques es manté molt dempeus i en molt bones condicions. L’últim paquet d’intervenció patrimonial que vam fer, de 2,4 milions d’euros, amb un conveni amb la concessionària de l’eix transversal, Cedinsa, ens va permetre fer una actuació que encara estem executant, amb peces monumentals o jaciments molt importants: hem anat des del jaciment romà de Puig Ciutat al Lluçanès, passant per la col·legiata de Cardona –actuació ja tancada–, fins a Viver i Serrateix al Berguedà, els jutjats vells de Manresa –una actuació d’obra civil que encara s’ha de començar–, el monestir de Santa Maria de l’Estany –una actuació tancada que està pendent d’inauguració abans que s’acabi l’estiu i, si no, al setembre– i ara tenim dues últimes actuacions en dansa: el monestir de Sant Tomàs de Riudeperes i el projecte de museïtzació de l’Esquerda de Roda de Ter.

Sí. El Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) està dins el que en diem fires i mercats estratègics del Departament de Cultura. A tot el país n’hi ha sis, de les quals tres són a la Catalunya Central: el MMVV, la Fira Mediterrània de Manresa –amb activitat durant l’any i on posem prop de 500.000 euros– i la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d’Igualada, on la Generalitat posa 150.000 euros. Són fires que ens han de permetre no només fer un festival, perquè amb això crec que ens quedaríem una mica orfes, sinó que volem que siguin un mercat on puguem presentar una programació que doni servei a la resta del país. Són unes plataformes claríssimes de projecció i de trobada del sector.

Les obres que té el Museu Episcopal són un patrimoni realment molt important; després del del MNAC, és el que millor explica el romànic de Catalunya. El MEV és un museu que ha d’agafar un caràcter nacional, desterritorialitzat de Barcelona. La seva importància va més enllà de qui en té la propietat, les seves obres són nacionals. Per tant, hi hem de continuar sent. Com també estem fent unes obres de restauració al Museu de Manresa, perquè la col·lecció que té del barroc és igual de transcendental i l’hem de posar en contacte amb la resta de barroc que hi ha a Catalunya, com per exemple els retaules de Mataró o del Solsonès. Al Museu de Solsona també hi hem de ser i donar-lo a conèixer. Hem de fer aflorar el patrimoni perquè la gent el conegui i no quedi tancat als museus. Els museus que són magatzems en aquest moment estan obsolets.

És difícil respondre la pregunta. Potser sí que es podria buscar un nom que expliqués més bé el que inclou, sempre amb consens dels propietaris.

L’actual arxiu comarcal de l’Anoia està en un edifici que té moltes mancances –problemes estructurals, d’humitat...– i és molt urgent fer un canvi d’edifici. Dos o tres anys enrere ja parlàvem que faltava un lloc per canviar la seu i finalment l’hem trobat. Des del Departament som partidaris de buscar llocs, si pot ser i els ajuntaments ens ho poden facilitar, com més a la vora del centre millor, perquè molts usuaris dels arxius hi van a peu. La Teneria té aquestes condicions. Fa un any que treballem en el nou projecte, està redactat, està a punt de licitació i ara el govern ha concedit el plurianual que ha de fer possible que a finals del 2018 o, com a molt, a principis del 2019 l’arxiu estigui en funcionament.

Realment només hem viscut una retallada rere l’altra. Cultura ha patit molt i la cultura popular, que és la que ha aguantat la identitat del país, s’ha fet amb un esclop i una espardenya. En patrimoni vam notar un retrocés, hi havia pocs projectes. Ara torna a créixer. En breu s’inaugurarà el Centre d’Interpretació de Paleontologia de Fumanya, zona BCIN.