La racionalitat de l’absurd

Emprendre el projecte d’explicar el passat, present i futur de la humanitat no és tasca banal. A més de ganes de fer-ho, cal una capacitat analítica, força fons de documentació i un cert criteri de racionalització. Però com que el dibuixant Miguel Brieva (Sevilla, 1974)no té gaire convenciment que els humans siguin especialment racionals i el seu esdevenir –segons es comprova a les planes de La gran aventura humana. Pasado, presente i futuro del mono desnudo (Reservoir Books)– és una sèrie de fets casuals i absurds, ha decidit explicar la història humana des d’un punt de vista totalment subjectiu i amb una mirada surrealista i esbiaixada Aquest plantejament aparent embogit dona com a resultat un apropament a l’existència, plena de fets sense sentit, moments inexplicables i reaccions imprevisibles. La mentida de Brieva no és ni de bon tros més gran de la que ens han explicat sobre els nostres orígens, el nostre futur i els temps que ens esperen.

El llibre està dividit en aquests grans moments, el que vam viure, el que visquem i el que hem de viure. Si comencen la novel·la gràfica per la part final ens trobem a l’any 87.523 Dc, en què mor Elegua, l’última representant de l’espècie humana. I així l’autor ens dibuixa un futur proper al “paradís”: la recepta que ens recomana perquè el món sigui perfecte és prescindir del gènere humà. D’aquesta manera el món arribaria a la perfecció. Els que queden ja tenen prou mutacions per considerar-los humans.

L’obra no és un còmic convencional. Formalment combina les vinyetes sense continuïtat narrativa, els texts, aforismes, poesia i reflexions casolanes, però de gran profunditat. En aquest sentit podria ser una mena de Calendari del Pagès pels seus suggeriments –delirants, però amb seny.

“He fet una obra en què l’humor i la reflexió seriosa conviuen”, diu Brieva. De fet, el seu treball és totalment paròdic, utilitza les inversemblances per explicar les veritats. La seva paròdia, a força de ser-ho fins arribar a límits extrems, és realment l’expressió de veritats nítides. Un dels recursos visuals que utilitza són imatges evocadores d’anuncis publicitaris dels anys cinquanta que amb el toc underground que hi afegeix els dona una gran força icònica. A voltes es trasllada a la publicitat de premsa de principis de segle passat, tant pel que fa a les imatges com pel discurs publicitari d’aleshores, el que reforça el vesant kitsch que té la seva obra. Un dels seus anuncis recomana l’alternativa definitiva a la cirurgia estètica. Tallar-se la cara i posar-se un croma.

En aquesta racionalització de l’absurd, Brieva també tira de veta de l’evocació de vells manuals d’instruccions, modernes revistes de tendències i moda, i llibres de text. I intenta en pla burleta, però lúcid, oferir una didàctica reflexiva de temes com el poder, el cos, el capitalisme, la joventut o l’educació. Una de les seves sentències: “Els principis de l’educació no haurien de ser aconseguir certeses, sinó tot el contrari: sembrar incerteses. El dubte és l’única cosa que ens nodreix.”

Una altra de bona, una predicció sobre el turisme. Sota el títol de Turisme visionari, Brieva escriu: “No em preguntin per què, però tinc el convenciment que abans que acabi aquest segle, els turistes visitaran de patolls els polígons industrials i l’interès pel centre històric decaurà.” En el cas de Barcelona, de segur que una cosa no traurà l’altra i ja es pot albirar un futur en què es col·lapsi el polígon de la Zona Franca amb autobusos turístics.

A més de frases curtes, Brieva també juga amb el petit relat, com El Duel, en què ironitza sobre la gent que sempre vol situar-se per damunt dels altres pel que fa al seu grau d’intel·lectualitat. Aquesta diversitat de gèneres i formats en un mateix llibre es correspon a la versatilitat creativa de Brieva. A més de narrador literari, dibuixant de còmic i poeta, forma part del grup musical Las Buenas Noches, en què toca percussions, el cuatro veneçolà i el charango.