Cabuts reconcentrats

M’agradaria que els cabuts reconcentrats m’expliquessin per què, primer, hi ha uns pobles –unes maneres de ser i de fer– diferents entre uns i altres i, segonament, per què hi ha pobles –no dic gents; vull dir estructures i, precisant més, formes de govern i principis de domini– que se senten perpetus dominadors, quan, com és obvi, dels totpoderosos huns no en queda res; dels romans, només el record d’una regulació (encara més o menys vigent; la regulació, no el domini); dels britànics en roman tot just un temperament tibat –que els va fer conquerir, a cop de veus d’ordre i de garrotades i càstigs duríssims, l’Índia, els territoris dels indis (americans), dels negres i/o malais on n’hi haguessin–, estil presencial, el dels britànics, amb dilució precipitada vers un no-res. Han desaparegut, així, tantes i tantes realitats passades històricament, només recordades en els llibres i memorials perquè conformen vulguis o no el passat de la humanitat sencera; o perquè han esdevingut topònims geogràfics, alguns de gloriosa memòria i d’altres totalment vergonyants per menyspreables, sagnants i cruels. Aquesta, però, és la història comuna de tots plegats i de cap manera implica opció o dret a la perpetuïtat: perquè de dominador a esclau, o fòssil, només hi ha un pas, i les entelèquies mentals només existeixen en el dir.

Però els cabuts a què em referia eren aquells que volen convertir les realitats climàtiques, edàfiques, geològiques i biològiques en lleis (principis establerts segons pràctiques o interessos socials) que impliquen drets de nissaga. Que recordin que els dinosaures també acabaren confosos amb els vegetals i els rocs. La política, una vegada digerida, no és res més que femta.