Tocar el cel (i l’infern)

Tot i la sinceritat de Lluís Barba, la seva obra és enganyosa. Formal i cromàticament sembla un treball festiu, de revetlla estiuenca. Desenes de personatges de procedència diversa –als quals es sol afegir l’artista– circulen per escenaris barrocs. Opulència fictícia, perquè Barba tracta de les misèries humanes. El seu treball està compromès amb els febles. I moltes de les celebritats que apareixen a les seves obres hi surten pel seu escarni. Es dona la paradoxa que n’ha venut a persones que estaven representades en els seus quadres. “Potser algun dia s’adonaran de les meves intencions”.

Ara pren com a escenari les pintures murals que va pintar Miquel Àngel per a la Capella Sixtina i obre la porta perquè entrin altres personatges. “Es tracta de substituir els profetes i les sibil·les originals per altres visionaris contemporanis”, explica Barba. Entre aquest nous visionaris hi poden trobar el malaguanyat Steve Jobs, Gillo Dorfles o Einstein, i com a sibil·les, Madame Curie. Barba alterna les imatges originals amb multitud de religiosos de diferents credos i celebrities. També molts monjos budistes que amb les seves túniques s’apropen al cromatisme original de Miquel Àngel. “Crec que totes les religions haurien d’agermanar-se. Els fanatismes religiosos, juntament amb el poder del diner, són el gran mal del nostre temps.”

L’obra és d’entretinguda visió. A cada fragment hi podem trobar des d’un captaire fins a un dirigent polític de qualsevol de les principal potències mundials. Imatges de models publicitaris, fragments d’obres d’art, referències a la seva obra. Tot un conjunt d’elements que cal posar en relació per trobar altres missatges més enllà de la lectura més òbvia. “Miquel Àngel va transmetre missatges ocults per dir coses que mai no hauria pogut expressar de manera oberta”, diu Barba, que ens planteja la metàfora visual en què un tigre s’enfronta a unes persones. “Abans es podia tenir estrès per no ser devorat per una fera. Ara les feres que porten pell de lleó són els banquers. Seguim patint el mateix estrès.” Aquesta és una de les múltiples lectures que podem extraure de la Capella Sixtina reinterpretada per Barba.

Com que la font d’inspiració va ser pintada en una cúpula, Barba ha volgut reproduir el mateix procés de contemplació i ha creat una vela de 2,70 per 7,50 metres que ha fixat al sostre de la galeria Contrast (Consell de Cent, 281. Barcelona), on presenta aquesta creació fins al 23 de setembre. Aquest fotomuntatge infogràfic s’encara al terra del local amb unes imatges videogràfiques del mar. D’aquesta manera l’artista tanca el discurs que ha iniciat a la lona: Més concòrdia per evitar drames com el dels refugiats, simbolitzats en el mar. A causa d’aquest vincle entre el mal enteniment humà i el resultat negatiu del conflicte, Barba ha titulat l’exposició Origin and Consequence, que també inclou una nova escultura d’una sèrie similar anterior. El bust deixa entreveure un cervell que varia de color. El cervell, com a metàfora que el pensament va més enllà de les nostres accions, és un element que utilitza habitualment en el seu treball i que podem trobar en un conjunt de peces situades a les parets laterals de la galeria en què torna a incidir en personatges d’evocació religiosa. Irreverències que no ho són. El papa Francesc tocant els pits a una monja. “El que tracto de demostrar és que tots som persones, que no ha d’haver-hi diferències entre les persones.”

Barba és un autor que encaixa en el gust internacional, sobretot al mercat dels Estats Units, on exposa sovint. Ara prepara per a la fira Art Miami la presentació d’aquesta Capella Sixtina profana però que té tant d’espiritual com la que va pintar Miquel Àngel al Vaticà.