Camarón en el record

El fèretre de Camarón de la Isla va sortir de Badalona, on va morir, cap a San Fernando (Cadis), el seu poble natal, embolcallat amb la bandera dels gitanos catalans. Van ser els representants de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (Fagic) els que es van encarregar d’organitzar la vetlla al tanatori de l’hospital de Can Ruti, on va morir ara fa 25 anys. “És tradició gitana vetllar el cos del difunt durant tota la nit”, explica Manuel Fernández, un dels membres de la Fagic que van participar activament en l’organització de la vetlla de José Monge Cruz, mort als 41 anys i convertit pel seu art en una llegenda que els anys no han fet més que incrementar.

Els mateixos que l’havien vetllat van proporcionar a la família de Camarón una bandera gitana per embolcallar el taüt. “Era la bandera de la Fagic, que inclou una silueta del mapa de Catalunya”, explica Fernández, que recorda els moments més emotius de la jornada de dol. “Els entorns de Can Ruti es van omplir de gent tan aviat com es va conèixer la notícia de la seva mort. Allà hi havia de tot, paios i gitanos, tots ells admiradors de l’art de Camarón”, manté Manuel Fernández, que rememora, orgullós, com les seves espatlles van carregar el fèretre de la llegenda del flamenc a la sortida del tanatori.

Ara els gitanos de la Mina no volen passar per alt l’efemèride i avui retran homenatge a Camarón de la Isla en la 27a edició del Festival de Cante Flamenc de la Mina. Va ser el president del Centre Cultural Gitano de la Mina, Rafael Perona, qui va convidar personalment la família de Camarón perquè hi participés. “Tres dels fills hi seran i estem pendents de confirmar si també podrà venir la Chispa, la seva vídua”, assegura Perona.

La família de Camarón ja va visitar el barri de la Mina cinc anys després de la seva mort per participar en la inauguració de l’avinguda que porta el seu nom, la primera de tot l’Estat dedicada a la llegenda del flamenc, que té també un bust de l’artista encaixat entre els blocs de pisos dels carrers de Mart i Llevant.

Des del Centre Cultural Gitano de la Mina reivindiquen la vinculació de la figura de Camarón amb Catalunya. El seu últim mànager, José Candado, vivia a Santa Coloma de Gramenet i allà Camarón hi passava temporades, sobretot al final de la seva vida, quan va triar que l’atenguessin els metges de Can Ruti pel càncer de pulmó que el va portar a la mort.

El flamenc, vehicle d’expressió

La trajectòria del Festival de Cante Flamenc de la Mina va començar tot just un any abans de la desaparició de Camarón. Tot i que ha viscut temps millors, abans que la crisi convertís les subvencions públiques en aportacions cada cop més magres, la mostra es manté ben viva. En els seus orígens havia inclòs un concurs de cante que va portar fins a Sant Adrià promeses del gènere de diferents països. Ara fa gairebé deu anys que ja no hi ha concurs, però es mantenen les actuacions musicals al parc del Besòs.

Per l’escenari del festival han passat artistes com Ketama, Farruquito, el Capullo de Jerez i Tomatito, tal com destaquen els organitzadors. I és que el flamenc sempre ha estat present en les activitats del Centre Cultural Gitano de la Mina. Així ho explica Rafael Perona: “El poble gitano va perdre la seva pròpia llengua, ara el flamenc és el nostre vehicle de comunicació perquè nosaltres ens expressem amb la música.”

L’entitat la van crear un grup de gitanos andalusos que van arribar al barri en el moment de la seva fundació procedents de les barraques del Camp de la Bota. Va ser l’any 1978 que el centre es dotar de local propi i estatuts amb la voluntat, segons expliquen, de preservar la cultura gitana per assegurar la pervivència dels seus valors. El seu idioma propi, el flamenc, es deixarà sentir un cop més avui al parc del Besòs amb Camarón en el record, un mite que continua ben viu en l’imaginari col·lectiu de la comunitat.