Una enigmàtica estructura emergeix als Vilars

Després de 33 campanyes d’excavació arqueològica, la fortalesa ibèrica dels Vilars (775 aC al 300 aC) continua oferint noves troballes i plantejant preguntes als especialistes. Enguany, els treballs dels curs de la Universitat d’Estiu de la UdL han avançat en el coneixement del barri d’habitatges de la zona oest. No obstant això, les troballes més espectaculars s’han fet extramurs, davant la muralla de la façana est, una zona que s’ha excavat per primer cop i on s’ha trobat una enigmàtica estructura que data de l’època de l’ibèric antic (525-450 aC).

Davant la torre-porta de la muralla, la intervenció arqueològica s’havia limitat, fa molts anys, a la retirada del nivell de terra afectada pels treballs agrícoles previs a la descoberta de la fortalesa. I a l’inici de la campanya actual, que ha acabat fa uns dies, els arqueòlegs ja sabien de l’existència d’aquesta estructura extramurs, que pensaven que podia correspondre a una primera muralla o a altres estructures defensives de l’època de la fundació de la fortalesa. Les excavacions, però, han obert una altra línia de treball i han obligat a deixar de banda, de moment, l’existència d’un camp de sitges o a fer una paleotopografia del recinte. Emili Junyent, catedràtic del grup d’investigació prehistòrica de la UdL, afirma: “No esperàvem la complexitat d’aquesta estructura ni el seu bon estat de conservació, ho consideràvem segurament arrasat.” L’estructura va ser aixecada en un fossat paral·lel a la muralla, en forma de mitja lluna. Data d’entre finals del segle VI aC i inicis del següent, segons la ceràmica que s’hi ha localitzat.

La principal incògnita és la seva funció. Oberta cap enfora de la muralla, “es descarta la funció defensiva, perquè queda desprotegida”, explica Junyent. Crida l’atenció l’accés, amb un enllosat ample i cuidat, però “tampoc presenta cap equipament interior que la pugui relacionar amb un hipotètic espai domèstic o forn”. L’han trobada colgada de cendres, que formen part d’un reompliment posterior. El treball de laboratori sobre les cendres contribuirà, potser, a oferir una mica més de llum sobre la seva naturalesa. Una estructura d’ús ritual? “Bé, els arqueòlegs, quan no sabem què és, sovint hi atribuïm aquest ús... Encara no sabem què és. És clar, però, que no té paral·lel en altres assentaments ibèrics coneguts”, assegura Junyent. El traçat fins ara excavat ha tret a la llum quinze metres de llarg de l’estructura, per dos i mig d’alt i cinc d’ample. “Aquesta excavació no està acabada, perquè no sabem com continuava en direcció a la porta o cap al camp frisó.” A la tardor, es farà una segona intervenció arqueològica per consolidar les restes trobades. Enllestit el pla quadriennal, la recerca a tota la fortalesa aspirarà a un nou projecte d’ajuts públics.

Les tres setmanes d’excavacions han continuat la recerca a l’interior del recinte emmurallat, al barri oest de cases (s. VIII al VI aC). Els habitacles són amples, amb vestíbul, i arquitectura domèstica: banquetes, espais empedrats, llars, i s’hi ha localitzat un vas ritual. També s’ha confirmat l’ocupació de la zona dels forns des de la primera edat del ferro. En l’interior de les cases hi ha aparegut enterrat un fetus humà. “Són enterraments rituals, comuns a l’època. Els fetus i nadons rebien la consideració d’adults i, si morien, se’ls enterrava sota el paviment de casa.” Al barri, es conservarà una gran casa per a la visita del públic.