Els estàndards del jazz menys estàndard

Per la versió que el pia­nista, can­tant i com­po­si­tor britànic Ant­hony Strong (Croy­don, 1984) va fer d’un estàndard del jazz com Cheek to cheek –diguem-ne que acce­le­ra­da­ment ràpida, enèrgica, no apta per a com la balla­ven Fred Astaire i Gin­ger Rogers en la pel·lícula Top hat (1935)–, es pot dir que és un reno­va­dor atre­vit i un d’aquests músics inte­grals, no només intèrprets, que acos­ten un gènere com el jazz, clàssic i sem­pre sofis­ti­cat, a un públic inter­ge­ne­ra­ci­o­nal, pen­sant, però, en les gene­ra­ci­ons més joves i pop. En certa manera, Ant­hony Strong pren la imatge ele­gant, l’estètica d’esmòquing d’un cro­o­ner com Harry Con­nick Jr amb la volun­tat de llista d’èxits com Mic­hael Bublé.

Con­si­de­rat una superes­tre­lla del jazz al Regne Unit i amb qua­tre dis­cos publi­cats, Ant­hony Strong va ofe­rir diu­menge a la nit el pri­mer con­cert del reno­vat esce­nari Audi­tori Tempo, a la plaça dels Jurats, del fes­ti­val Tempo Sota les Estre­lles . Acom­pa­nyat de la Bar­ce­lona Jazz Orc­hes­tra (BJO), Ant­hony Strong va sor­pren­dre amb ver­si­ons com la de Cheek to cheek i altres inter­pre­ta­ci­ons més orto­do­xes, però impri­mint-hi aquest segell per­so­nal, com a L.O.V.E o When I fall in love –que va inter­pre­tar al piano amb Nono Fernández al con­tra­baix–, temes que sonen a banda sonora, i encara més quan es can­ten com uns bisos impre­vis­tos, al final de la nit, després de la pluja, i amb les estre­lles pun­te­jant el cel.

Admi­ra­dor pro­fund de Ste­vie Won­der, de qui va dir que “musi­cal­ment ho és tot”, Ant­hony Strong va ver­si­o­nar Over­joyed. Engres­cant el públic, fent-lo par­ti­ci­par, va demos­trar també empa­tia amb una audiència, asse­guda i enfre­do­rida, sobre­tot quan va pre­sen­tar cançons pròpies, fres­ques i vives, menys enve­llu­ta­des. De refi­na­des mane­res pianísti­ques, però, va aga­far un nou rumb d’estil amb Gam­bling man blues, que li recor­dava una època, en què estu­di­ava a la pres­ti­gi­osa Guild­hall de Lon­dres, quan amb un com­pany juga­ven “massa” a car­tes. De gira per la demar­cació, Ant­hony Strong actuarà diven­dres a les onze de la nit en les Nits de Jazz de Platja d’Aro, amb un bate­ria i un con­tra­baix.