Amb gust oriental

Miquel Rayó (Palma, 1952) és un dels grans noms de la literatura infantil i juvenil (LiJ) catalana. La seva obra per a infants i joves, formada per més d’una trentena de títols, és un monument a la natura, a la llengua i a la literatura, les seves fonts bàsiques de creació. Ens ha sorprès amb un petit volum (per la mida i per la brevetat dels 24 poemes que inclou) de poesia per a adults, elaborada al llarg de deu anys (2003-2013): Llibre de minúcies. Es tracta d’una obra escrita des del jo poètic més personal, a la qual podríem aplicar les paraules de Marià Manent, al pròleg de Com un núvol lleuger. Més interpretacions de lírica xinesa (1967), que diuen: “Hi trobareu el mateix to, els mateixos temes, idèntica mescla de la història de l’home amb la història de la natura.”

Al Llibre de minúcies no hi ha dubte que hi trobem el Rayó que ja coneixíem de la seva obra per a infants i joves: el Rayó preocupat per la llengua, d’una gran riquesa i precisió; el Rayó gran lector i recreador d’obres clàssiques (L’Odissea, el Quixot...); i sobretot el Rayó més compromès en la defensa de la natura, tan maltractada a les Balears. Una natura omnipresent, des del primer poema, que comença amb un text llarg, en prosa, per molt poètica que sigui, per fer el salt, a la segona línia, a la poesia i a l’ús del vers, com si ens volgués deixar clar que abandona la prosa per deixar pas a la poesia: “Vaig saber que les veus provenien de les velles oliveres / de cada soca cargolada, / de cada branca vincladissa.” Una natura immensa, inabastable, ancestral, mítica, d’arrel més romàntica o modernista que no pas noucentista. Una natura individualitzada, fonamentalment, en la Serra de Tramuntana i en comunió estreta amb el jo poètic, seguint la tradició de la poesia oriental (xinesa, japonesa, hindú).

Llibre de minúcies és això, però és molt més, perquè l’autor també hi reflexiona sobre la infantesa, que no és cap paradís perdut, sobre la vellesa i el pas del temps, sobre l’escriptura, sobre la vida en definitiva. Que no ens enganyi el títol, perquè el llibre és una profunda reflexió sobre l’home i el seu pas pel món; això sí, sovint a partir de petites coses, aparentment insignificants, com ha fet durant segles la poesia oriental.