L’amistat de l’amor

“És possible l’amistat entre un home i una dona?”, és la sorprenent pregunta del subtítol de la portada de la novel·la de Bosch. No importa que el cos tipogràfic sigui diminut. Aquesta frase ha d’impactar més que el mateix nom de l’autor, que, actualment, sempre disposa d’un cos més gran que el títol. Ja se sap que ara un escriptor conegut i popular té més atractiu que qualsevol títol atrevit, però ningú no s’havia fixat en la potència que pot tenir la lletra menuda.

Aquesta incògnita plana de principi a fi en una novel·la que es desenvolupa en tres fases temporals de la vida dels dos protagonistes. Un relat incisiu, sense concessions, ens endinsa d’entrada en el 1983, quan s’estrenen a la Universitat de Bellaterra dos estudiants que no tenen res en comú. El Kim, fill de l’empresari milionari propietari de l’hotel més emblemàtic de Barcelona, col·leccionista de cotxes de luxe i seductor impulsiu, coincideix a la facultat amb la Laura, de Banyoles, vitalista, idealista, d’arrels modestes i allunyada de la fanfarroneria del seu company. Però els dos han de fer un treball conjunt sobre Frankenstein que inicia una relació d’amistat profunda, on els uneix la voluntat compartida i soterrada de fugir de les relacions sexuals per fer-la més sentida.

Tots dos viuran el seu pas a la vida adulta en una societat rupturista, filla del Maig del 68, amb la bandera de la llibertat en tots els àmbits i amb ganes de trencar l’encotillament vivencial en un ambient alegre i provocatiu. Participaran en concerts de protesta i manifestacions universitàries. I viuran trobades festives que degeneren en orgies sexuals. Una fugida col·lectiva a Mallorca amb altres companys de carrera marca el límit.

Però els dos gaudiran també de l’aprenentatge comú del treball universitari investigant els sentiments del primer robot universal. Maduren progressivament amb els poetes de moda, la música més trencadora i moltes trobades amicals. Una amistat profunda amb l’únic límit de deixar el sexe de banda, malgrat que la meitat de les converses que tenen arriben a un bon grau d’erotisme amb engrunes de pornografia, en alguns casos. Cadascú té la pròpia vida sexual. I el Kim, a l’altura dels cotxes de luxe que llueix.

L’amistat és manté en la llunyania amb el canvi de segle, amb la Laura a Londres convivint primer amb un músic de fama fent gires amb autocaravana. Després s’enamora del professor Clemence, 30 anys més gran que ella, que la captiva intel·lectualment. Una trobada per una tragèdia familiar allunya la Laura encara més i va a fer vida acadèmica a Austràlia. El Kim, com sempre, compleix amb el seu rol de bon burgès: es casa quan toca, amb glamur, té dos fills i continua gaudint del luxe. Una festa d’aniversari del Kim, en plena maduresa i ja separat, torna a posar-lo en contacte amb la Laura. El lector topa un cop més amb el dilema de la relació entre l’amistat i el sexe, quan “ja no hi ha res a perdre en les relacions”.

Un relat ben estructurat, de lectura ràpida amb deixos teatrals, amb més diàleg que descripció i canvis de ritme, lleus però constants, que engresquen el lector a aclarir d’una vegada la pregunta amb lletra petita de la portada. I amb un llenguatge acurat però simple, excessivament planer. I tot, en l’escenari d’una Barcelona que es presenta al món amb un hotel de cinc estrelles i amb una empresa sense escletxes i integradora, envoltada d’un patrimoni històric emblemàtic, a més d’una ciutadania culta i ben integrada en el món global que ens ha tocat viure. I uns personatges on encara els sentits i els sentiments s’imposen sobre les ànimes d’acer de tants Frankensteins encara humans. Una La ciutat dels prodigis, no tan prodigiosa.