La vida entre vides

Amb la publicació de Com una pàtria. Vida de Josep Benet l’estudiós i autor, Jordi Amat, ha equilibrat els plats de la balança de la seva obra, que, a partir d’ara, salomònicament, consta de tres llibres d’assaig i tres biografies. A banda, hi hauria un bon feix de textos dispersos, entre pròlegs, presentacions, articles, ponències, crítiques i ressenyes.

A l’hora d’escriure la biografia de l’extraordinària vida de Josep Benet i Morell, Amat no ha tingut un camí gens fàcil. En primer lloc, havia de treballar sota l’ombra del volum autobiogràfic que el mateix Benet va publicar just abans de morir: Memòries I. De l’esperança a la desfeta (1920-1939). Després, havia d’endinsar-se en el veritable bosc de papers i documents a l’arxiu personal i professional de Benet. I, finalment, havia de recollir una infinitud de testimonis personals sobre Benet, que mereixerien un llibre a banda. Després, hi ha la qüestió de la ingent muntanya de bibliografia de fonts secundàries. No és d’estranyar que Amat trigués una dècada a arrodonir el llibre. I no cal dir que l’autor ha sortit molt ben parat de tants jocs malabars, perquè Com una pàtria és un llibre ben unitari, ben articulat i ben enfocat.

Els límits cronològics de la biografia de Benet van sobretot del 1940 al 1982, ja que Amat ha aprofitat el pròleg i l’epíleg com a marc general per oferir-nos un resum, respectivament, dels primers anys, 1920-1939, i dels darrers anys, 1983-2008. Amat ha centrat la seva atenció en les quatre dècades entre el 1940 i el 1982 per explicar-nos fil per randa l’eclosió difícil, el triomf esclatant i el declivi dolorós del seu personatge. Els extrems de la joventut i la vellesa queden en una posició marginal. Amat ha volgut un llibre compacte i essencial i això vol dir triar, prioritzar i sacrificar.

L’eix que intel·ligentment vertebra tota l’obra és la voluntat d’Amat de construir un doble retrat de Benet, un retrat interior de la persona i un retrat exterior de la figura pública, amb els ineludibles punts d’intersecció entre els dos. Amat se n’ha sortit ben airós del seu exercici autoimposat i té molt de mèrit perquè Benet, per caràcter i per convenciment, era una persona discreta i retreta. A més, per una altra banda, entra en joc tota la complexitat, a vegades contradictòria, d’un personatge de la qualitat humana, moral i intel·lectual de Josep Benet.

Amb la seva esplèndida capacitat narrativa, Amat convoca i conjura el personatge de Benet i hi apareix molt vivament al llarg de les 584 pàgines ben atapeïdes de l’obra. A més, l’autor ha sabut calibrar el ritme narratiu del seu relat, posant més èmfasi en els aspectes menys coneguts i passant àgilment per les parts més sabudes. Acabem amb un excel·lent retrat polièdric del personatge, de lectura febril, i un fris magnífic d’una època fonamental de la història política i intel·lectual del país.

Ara bé, el sentit global de Com una pàtria. Vida de Josep Benet no acaba pas amb l’evocació del personatge i la seva època. Als lectors atents no els passarà inadvertida la manifesta actualitat i vigència del text. En aquest sentit, Amat utilitza com a pretext la vida i la tasca de Benet per plantejar-nos una sèrie de qüestions punxegudes sobre l’estat del país, la cohesió social, la responsabilitat moral, l’actuació política, la qualitat del lideratge, la funció de la cultura... Personatges com Josep Benet i Morell honoren un país, però el país ha de mirar de ser digne d’un referent d’aquestes dimensions.