Dalí, padrastre

Ara que, per circumstàncies del destí, el dubte sobre si Salvador Dalí va ser pare o no està a punt d’aclarir-se, val la pena recordar que el pintor empordanès sí que va ser padrastre. I encara més, “un padrastre afectuós i simpàtic”, segons va explicar fa tres anys Cécile Eluard, filla del primer matrimoni de Gala amb el poeta Paul Eluard, a Joan Bofill-Amargós (Barcelona, 1982), artista visual i autor d’un documental en preparació sobre la filla de Gala, que està previst que s’estreni el 2018.

Cécile Eluard, que va morir just avui fa un any als 98 anys, va tenir una intensa relació d’amor i odi amb la seva mare, que el 1929, quan la nena tenia 11 anys, va decidir trencar el seu matrimoni per quedar-se per sempre amb Dalí. “Petit meu, tu i jo no ens separarem mai”, escriu Dalí a la seva Vida secreta, que Gala li va prometre durant aquelles vacances inflamades de passió amorosa. La promesa es va complir: Dalí i Gala no se separarien mai fins a la mort d’ella, el 1982.

No és que el matrimoni Eluard fos especialment feliç quan es va produir el boig enamorament de Gala per Dalí, aleshores un jove atractiu de 25 anys, deu anys menor que ella, i fulgurant promesa artística. Però el daltabaix va ser gran tant per al poeta com per a la preadolescent Cécile, que, segons sembla, va arrossegar durant tota la seva vida el sentiment de sentir-se abandonada per la seva mare.

En canvi, aclareix Joan Bofill-Amargós, no és cert, com s’ha dit molts cops, que mare i filla trenquessin la seva relació per sempre. Bofill-Amargós, que va contactar amb la família Eluard arran del seu documental anterior Raymond Roussel, Le jour de gloire, té enregistrades cinc hores inèdites d’entrevista amb Cécile Eluard. En la conversa queda clar que mare i filla van estar en contacte pràcticament tota la vida. Fins i tot quan Dalí i Gala eren a París, anaven a sopar amb Cécile i els seus fills. “No eren reunions distants; la filla de Cécile, Claire, diu que s’ho passava molt bé amb les excentricitats i bromes de Dalí –explica Bofill-Amargós–. Només al final de la vida de Gala la relació s’interromp del tot. És sabut també que quan Cécile es va assabentar, en sentir-ho a la ràdio, que Gala s’estava morint, va viatjar a Portlligat per anar a acomiadar-se d’ella i algú li va impedir l’entrada dient-li que Gala no la volia veure. Però, segons Cécile, Gala no havia pogut dir res perquè estava en coma”.

Gala, dura i inflexible

Durant les entrevistes que Bofill van enregistrar a casa de Cécile Eluard, en bona part en forma de llarga conversa amb dos dels seus tres fills, la filla de Gala defineix sovint la seva mare de dona estricta, “dura i inflexible”. “Era com topar contra un mur, era la seva naturalesa”, diu de la seva progenitora. Gala no va dissimular mai que el seu instint maternal brillava per la seva absència i que ser mare li suposava una llosa més que cap altra cosa. Que de molt jove, a principis dels anys 30, Gala patís una operació d’extracció d’ovaris a causa d’uns fibromes, més aviat va ser un alliberament per ella més que no pas un drama. Tot els seus afanys afectuosos es van centrar en els seus amants, que moltes vegades, com és el cas del mateix Dalí, eren homes faltats d’amor maternal i necessitats de protecció.

Gala tampoc es va desentendre del tot de la filla i ni de bon tros del seu exmarit, amb qui es va escriure i va tenir relació fins a la mort del poeta, el 1952. Durant la Segona Guerra Mundial, d’altra banda, Gala i Dalí enviaven als Eluard de París paquets amb menjar. En les cartes d’Eluard a Gala, sovint amb un alt contingut eròtic, ja que Eluard mai va deixar d’estimar Gala, es parla de Cécile alguns cops i és força significatiu el que diu el pare de la filla: “La petita Cécile comença a envellir més ràpid que nosaltres. Es torna a casar. En fi, no li hem de tenir rancúnia. Ha estat molt sola durant llargs anys. És a la família on es té una joventut privada del que un estima. Ella t’estima nostàlgicament”, escrivia el poeta a Gala el 1945.

Amor per la madrastra

Cécile Eluard adorava el seu pare, segons Joan Bofill, però també, i molt, la seva madrastra, Nusch Eluard, amb qui el poeta es va casar el 1934. Nusch va morir sobtadament el 1946 quan només tenia 40 anys, sembla ser que a causa d’una embòlia, i Cécile ho va viure de manera molt directa, ja que quan es va produir la tragèdia Paul Eluard estava de viatge. “L’estima de Cécile per Nusch era molt gran, però ella em va insistir que, en canvi, ella mai la veure com una segona mare.” Cécile està enterrada a la mateixa tomba de la seva madrastra, Nusch Eluard.

Respecte al padrastre Dalí, Cécile sempre en va parlar molt bé. Fins i tot li demanava opinions sobre els seus quadres. De fet, Cécile havia conegut Dalí de petita, ja que el matrimoni Eluard es va emportar la nena a Cadaqués de vacances, quan va sorgir l’idil·li entre Gala i el pintor. Un es pot imaginar el poc cas que Gala deuria fer a la preadolescent Cécile durant el seu estat d’enamorament sobtat sota el sol de l’agost empordanès. La nena es va quedar amb la seva mare fins al final de l’estada, en lloc de marxar amb el seu pare a París, ja que va patir “unes febres” que li van impedir viatjar fins que no va estar recuperada. Sembla ser que, durant la malaltia, Cécile es va passar moltes hores sola a l’habitació de l’hotel, mentre Gala festejava amb Dalí. La família de Cécile Eluard conserva una afectuosa tarja postal de l’escriptor René Crevel a Cécile quan era a Cadaqués.

En canvi, un altre dels amors de Gala, Max Ernst, amb qui va tenir una relació amb el consentiment de Paul Eluard en el més famós dels triangles amorosos surrealistes, queia poc bé a Cécile. En el moment més àlgid d’aquell triangle, Max Ernst va realitzar unes pintures murals a la casa dels Eluard, que Cécile i els seus fills van recuperar l’any 1968, soterrades sota la pintura que havien aplicat els habitants posteriors de la casa.

Quan Paul Eluard i Gala es van divorciar, el jutge va atorgar la custòdia al pare. Gala ho va acceptar de bon grat, però Bofill aclareix que en aquells moments Gala i Dalí vivien en una barraca, que més tard acabaria sent la casa de Portlligat. Fins que va ser adulta, Cécile, que es va casar quatre cops, va continuar vivint a casa de la seva àvia materna i en internats, una circumstància que la va marcar per sempre.