Cultura
El poder de Dalí
Ramon Boixadós, president de la Fundació Gala-Salvador Dalí des del 1991, mor als 89 anys. Sota el seu mandat, s’ha reorganitzat, ampliat i rendibilitzat el llegat del pintor
Ramon Boixadós i Malè, president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, expresident de Renfe i excoordinador de les obres de Barcelona 92, entre moltes altres responsabilitats en l’àmbit empresarial privat i públic, va morir ahir als 89 anys. Boixadós presidia la fundació daliniana des del 1991, quan en va ser nomenat president en substitució del mateix pintor, que havia mort dos anys abans.
Sota el seu mandat, la fundació ha reorganitzat, rendibilitzat, ampliat i defensat arreu del món l’important llegat del pintor, tasca gens fàcil en els inicis per la manera caòtica que Dalí havia gestionat sempre la seva obra. Durant tots aquests anys, Boixadós i el seu equip han convertit també la fundació en un ferm actor socioecònomic a Figueres i a les comarques gironines. Aquest era un fet del qual Boixadós se’n sentia especialment orgullós. Sempre que podia ressaltava l’alt valor d’aquest impacte econòmic i no estalviava crítiques a l’Ajuntament i als comerciants figuerencs, als quals havia acusat sovint de no creure prou en el “producte Dalí”. Actualment, la fundació dona feina a prop d’un centenar de persones i gestiona un patrimoni artístic valorat en uns dos-cents milions d’euros.
Promoció i investigació
En aquests més de 25 anys amb Boixadós com a president, la Fundació Dalí ha adquirit també importants obres del pintor, ha promogut abastament l’estudi i la investigació sobre l’obra i la vida de l’artista i l’ha projectat internacionalment organitzant i col·laborant amb nombroses exposicions a les principals ciutats del món. També s’ha consolidat l’anomenat Triangle Dalinià, amb l’obertura i condicionament de la Casa Museu Dalí a Portlligat, el castell Gala-Dalí de Púbol i el Teatre Museu Dalí de Figueres, que continua atraient cada any més d’un milió i mig de visitants.
Una de les claus de la presidència de Boixadós fou la subrogació de la gestió dels drets de l’obra de Dalí per part de l’Estat, a qui el pintor va fer hereu universal. Durant aquests anys, la fundació ha estat una implacable defensora d’aquests drets i ha perseguit amb zel en qualsevol racó del món aquells que intentaven fer negoci il·legalment amb el nom de Salvador Dalí.
Amb els diners generats amb els drets, les exposicions i els museus, la fundació no ha necessitat mai ajudes públiques. D’això se’n vantava també Boixadós. “Cap ajuda. Zero. Sempre comprem amb els nostres diners i paguem al comptat. Algunes institucions ens venen a preguntar com ho fem!”, afirmava en una entrevista a Presència l’octubre del 2008.
Nascut a Figueres l’últim dia de l’any del 1927, li faltaven, per tant, pocs mesos per complir els noranta anys, va passar la infantesa entre Llançà, Figueres i Barcelona. Fill de mestres republicans represaliats pel franquisme, va estudiar enginyeria a Barcelona i als anys setanta es va traslladar a Madrid. La seva projecció pública va començar l’any 1982, quan va ser nomenat president de Renfe –“una entitat molt complicada a dins i a fora, barreja d’empresa, d’exèrcit i de religió”, explicava. Boixadós va contribuir a modernitzar la companyia ferroviària espanyola i en plegar, l’any 1986, l’alcalde Pasqual Maragall el va cridar per coordinar les obres olímpiques, primer la Vila Olímpica i, més tard, tota la resta. “En total eren més de 300 obres que coordinaven a través d’una comissió on hi havia representants de totes les institucions. Va ser una bona manera de funcionar i ens vam estalviar molts problemes”, afirmava Boixadós, a qui molts encara recorden d’aquella època com un executiu dur i ferm que no dubtava a enfrontar-se al mateix Maragall, si calia.
Tornar a les arrels
La tornada a Figueres com a president de la Fundació Dalí, en un càrrec sense remuneració, va ser, deia, com recuperar les arrels. “Ha estat una cosa que m’ha rejovenit. Sempre m’he continuat sentint molt figuerenc”, recordava Boixadós. En la mateixa entrevista a Presència, reconeixia que s’ho passava “molt bé venint a la fundació i predicant la bona nova de Dalí i anant d’èxit en èxit”. “I que duri”, reblava aquest home de caràcter fort i d’ironia fina que, sovint, espantava els periodistes amb les seves respostes, sobretot als inicis.
En la distància curta, en canvi, era com una altra persona i s’esplaiava llargament amb nombroses anècdotes de les seves etapes a Renfe o a Barcelona 92, com quan sent el president de la companyia ferroviària va anar a comprar un bitllet a la taquilla per un viatge familiar i “ningú ho va entendre a l’empresa”.
La seva mort obre la caixa de trons de la successió al capdavant de la Fundació, que haurà de decidir el patronat de l’entitat, actualment format per vint-i-un membres, dotze dels quals són patrons vitalicis i nou són patrons institucionals nomenats per les administracions públiques: l’Estat espanyol, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Figueres i l’Ajuntament de Cadaqués. Entre els patrons, destaquen els noms de Jordi Mercader i Miró, president del grup paperer Miquel i Costa, nascut a Portbou i actual vicepresident de la Fundació, l’expolític i advocat Miquel Roca Junyent, l’exministre socialista Enrique Barón, el museòleg Lluís Monreal, l’arquitecte Òscar Tusquets o el periodista i director de La Vanguardia, Màrius Carol, entre d’altres.
Des de la Fundació Dalí es va considerar ahir dia de dol oficial i es va remetre a la premsa a la setmana entrant per informar detalladament sobre aquesta qüestió. El funeral per Ramon Boixadós es farà avui diumenge, a dos quarts d’onze del matí, al tanatori de Figueres.