Una nena, un nen (amb amiga) i dues porques

Les editorials que tenen una certa capacitat de risc sovint aposten per les col·leccions perquè, si aconsegueixen fer forat, fidelitzen lectors durant anys. Baula és una de les que van més fortes en aquest aspecte, i fa poc en va començar unes quantes. En destaquem tres, amb tres títols cada una, de tres autores.

Angelina Purpurina són les aventures domèstiques d’una nena entremaliada i divertida, amb text de la francesa Fanny Joly (traduït per Pau Joan Hernández) i il·lustracions de Ronan Badel que recorden una mica les de Goscinny per a El petit Nicolas. Els tres primers títols, Estrena nom, No para quieta i Aixeca el vol, tenen 120 pàgines i costen 8,80 euros. La rebel Angelina té dos pares floristes, dos germans més grans (9 i 12 anys, ella 8) i li agrada el repentinat Kevin Trufa. Un text dinàmic amb llistes, receptes i ritme. Està indicada per a lectors de més de 8 anys, com la col·lecció Aprenent de cavaller.

La britànica Vivian French és l’autora del text (traduït per Marta Salvadó) sobre el Sam, un nen que vol ser un noble cavaller, sempre acompanyat per la Prunella, de la mateixa edat. David Melling és l’il·lustrador i es recrea en els animals i la fantasia. Els dracs no saben nedar, Una euga anomenada Dora i Un ós enfadós són els tres primers títols, de 112 pàgines i per 9,95 euros. Tenen aroma british post-Harry Potter. A més dels dos protagonistes i els animals que participen en cada títol, hi ha els personatges fixos de l’oncle Archibald i la tieta Eglantine.

Finalment hi ha els àlbums de petit format, de 32 pàgines i per 8,50 euros, de La Rosa i la Rosanna, dues porques amigues creades per la francesa Éléonore Thuillier (amb traducció de Montse Molist). En el primer títol, homònim, llegim una versió de la Caputxeta. A La Rosa i la Rosanna van a ca la iaia les protagonistes viatgen amb un 2CV per salvar l’àvia d’una guineu. I a La Rosa i la Rosanna en un creuer inoblidable versionen Robinson Crusoe amb l’afegit de l’illa dels porcs i Leonardo Di Carpaccio. Les dues simpàtiques porques són l’excusa per a una llibertat creativa destacable, més de dibuix que de text.